dijous, 6 de juny del 2013
dimarts, 4 de juny del 2013
dijous, 30 de maig del 2013
El MACBA
La visita al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va ser molt productiva per a l’ampliació dels nostres coneixements, però sobretot ens va ajudar a veure i a entendre una mica millor el que és l’art contemporani.
L’art actual és un art especial, i requereix informació per entendre’l, i anar a veure una exposició d’art modern sense un guia hagués estat inútil, ja que hauriem caigut en els típics tòpics de "això també ho faig jo", "això no es art"... etc. Gràcies a la guía, vam aprendre moltes coses relacionades amb l’art contemporani, fins arribar a entendre que l’art modern és un art de revolta i diferent.
Aquest tipus d’art és diferent en el sentit de la representació de les coses, els sentiments i tot el que intenta representar l’art. La diferència principal amb els altres arts és que ve de dos guerres mundials, i que per a molts artistes, l'obra no té perquè perdurar, i l'important és el procés de creació més que el resultat. He trobat la visita molt productiva i he après motes coses que en una classe, on no tens ningú que t'ho expliqui com va fer la guía, no es pot aprendre sobre aquest art tant especial.
dilluns, 27 de maig del 2013
dimarts, 14 de maig del 2013
dilluns, 6 de maig del 2013
dimarts, 30 d’abril del 2013
divendres, 26 d’abril del 2013
dimarts, 23 d’abril del 2013
Els guions
-Guió literari: És un text que explica una història pensada per ser narrada amb mitjans audiovisuals. S'hi escriuen les accions i paraules dels personatges, així com descripcions dels espais generals, però sense donar detalls tècnics. Un exemple:
INT. PASILLO-COMEDOR. DÍA
Nos encontramos en un piso. La puerta del recibidor se abre y entra RUBÉN (22), con una carpeta de estudiante bajo el brazo. Cierra la puerta y deja las llaves en el colgador. Recorre el pasillo y entra en el comedor, donde está GUILLERMO (23), sentado frente a una mesa, enfrascado en lo que parecen experimentos de química. En la mesa hay tubos de ensayo, probetas, etc.
-Guió tècnic: És un una transcripció dels aspectes tècnics de la gravavció. S'hi indiquen coses com l'enquadrament, l'il·luminació, els efectes de so, la posició de la càmera...
PLANO 12: PLANO MEDIO CORTO, CON LA PUERTA EN CUADRO
RUBÉN está sentado, estudiando, de espaldas a la puerta. Desde el salón llega la voz de GUILLERMO:
Se abre la puerta y entra Guillermo, eufórico.
Guillermo retrocede y cierra la puerta.
-Storyboard: És un conjunt d'imatges ue serveixen per fer-se una idea prèvia de com quedarà un vídeo, obra... abans de realitzar-se
INT. PASILLO-COMEDOR. DÍA
Nos encontramos en un piso. La puerta del recibidor se abre y entra RUBÉN (22), con una carpeta de estudiante bajo el brazo. Cierra la puerta y deja las llaves en el colgador. Recorre el pasillo y entra en el comedor, donde está GUILLERMO (23), sentado frente a una mesa, enfrascado en lo que parecen experimentos de química. En la mesa hay tubos de ensayo, probetas, etc.
RUBÉN
¡Hey!
GUILLERMO
(sin girarse) Mira, no te pierdas esto.
Rubén se acerca a mirar. Guillermo echa unas gotas en un tubo de
ensayo. Sale un poco de humo. ¡Hey!
GUILLERMO
(sin girarse) Mira, no te pierdas esto.
GUILLERMO
¿Has visto? Reacciona bien... ¡Ajá!
RUBÉN
Vale, pero como no me digas qué es...
GUILLERMO
Un disolvente que estoy inventando. ¡Potentísimo! Si metes el dedo, en dos minutos adiós dedo. La fórmula lleva coca-cola. Por cierto, he tenido que cogerte un par de latas que tenías en la nevera.
RUBÉN
No importa. Interesante... Bueno, voy a ver si me pongo a estudiar, que tengo el examen dentro de dos semanas y todavía no me he mirado nada.
GUILLERMO
Ponte, ponte, no sea que te cateen. Oye, mañana vendrá a comer un primo mío, que ha empezado a trabajar aquí al lado. Hace tiempo que no le veo. Estarás, ¿no? Nos podías hacer esos espaguetis que te salen tan bien.
RUBÉN
Sí, claro, y luego os friego los platos, ¿no? ¡Qué morro!
¿Has visto? Reacciona bien... ¡Ajá!
RUBÉN
Vale, pero como no me digas qué es...
GUILLERMO
Un disolvente que estoy inventando. ¡Potentísimo! Si metes el dedo, en dos minutos adiós dedo. La fórmula lleva coca-cola. Por cierto, he tenido que cogerte un par de latas que tenías en la nevera.
RUBÉN
No importa. Interesante... Bueno, voy a ver si me pongo a estudiar, que tengo el examen dentro de dos semanas y todavía no me he mirado nada.
GUILLERMO
Ponte, ponte, no sea que te cateen. Oye, mañana vendrá a comer un primo mío, que ha empezado a trabajar aquí al lado. Hace tiempo que no le veo. Estarás, ¿no? Nos podías hacer esos espaguetis que te salen tan bien.
RUBÉN
Sí, claro, y luego os friego los platos, ¿no? ¡Qué morro!
PLANO 12: PLANO MEDIO CORTO, CON LA PUERTA EN CUADRO
RUBÉN está sentado, estudiando, de espaldas a la puerta. Desde el salón llega la voz de GUILLERMO:
GUILLERMO (VOZ EN OFF)
(euforia de menos a más) ... también podría usar... no, no es suficientemente ácido, rebajará el carbónico de la coca-cola. ¿Y con el permanganato? ¡Claro! Pero no, demasiado volátil... aunque puedo sublimarlo todo... ¡Eso es! Si lo sublimo combinará bien! ¡Claro! ¡Ya lo tengo! (se oye el ruido que hace al levantarse de la silla.) ¡Ya lo tengo!
(euforia de menos a más) ... también podría usar... no, no es suficientemente ácido, rebajará el carbónico de la coca-cola. ¿Y con el permanganato? ¡Claro! Pero no, demasiado volátil... aunque puedo sublimarlo todo... ¡Eso es! Si lo sublimo combinará bien! ¡Claro! ¡Ya lo tengo! (se oye el ruido que hace al levantarse de la silla.) ¡Ya lo tengo!
GUILLERMO
¡Rubén! ¡Ya lo tengo!
RUBÉN
(sin apenas girarse) Vale, me parece muy bien, pero me podrías dejar estudiar.
GUILLERMO
¡Ah! Perdona, perdona.
¡Rubén! ¡Ya lo tengo!
RUBÉN
(sin apenas girarse) Vale, me parece muy bien, pero me podrías dejar estudiar.
GUILLERMO
¡Ah! Perdona, perdona.
GUILLERMO (VOZ EN OFF)
(en tono más bajo) Claro, lo sublimo y ya está. Increíble, cómo no se me había ocurrido antes. Si lo sublimo combinará bien...
(en tono más bajo) Claro, lo sublimo y ya está. Increíble, cómo no se me había ocurrido antes. Si lo sublimo combinará bien...
Rubén coge un discman que hay a su alcance, se pone los auriculares y le da al
play.
-Storyboard: És un conjunt d'imatges ue serveixen per fer-se una idea prèvia de com quedarà un vídeo, obra... abans de realitzar-se
dilluns, 22 d’abril del 2013
dimarts, 2 d’abril del 2013
El Rococó i el Barroc, comparació
El
rococó és al barroc el que el manierisme va ser al renaixement: de la
mateixa manera, emfatitza les seves característiques, s'integra als
paisatges, aprofita els reflexos en aigua i miralls i afavoreix la
il·lusió.
La
paraula rococó és una combinació de "rocaille" (pedretes) i "coquille"
(petxina), elements en els quals inspiren els primers dissenys. El que
crida l'atenció dels creadors és la forma irregular de elements naturals
com les petxines, les pedres marines i les formes vegetals.
L'important
és la decoració, completament lliure i asimètrica, amb línies
irregulars, ondulades, corbes i contracorbes associades en ritmes
lleugers. Aquesta decoració inclou estucs i reixes forjades. Aquest
aspecte fa del Rococó un art íntim, més d'interior que d'exterior.
Arquitectura
Una
de les característiques de l'estil Rococó és la diferència entre
exteriors i interiors. L'interior és un lloc de fantasia i color, mentre
la façana es caracteritza per la senzillesa i la simplicitat.
S'abandonen els ordres clàssics i les façanes dels edificis es
distingeixen per ser planes, tenint, amb prou feines, unes motllures per
separar plantes o emmarcar portes i finestres.
La
forma dominant en les edificacions rococós era la circular. Un pavelló
central, generalment entre dues ales baixes i corbes i, sempre que era
possible, envoltat de jardí o immers en un parc natural. Altres
edificacions podien prendre la forma de pavellons encadenats, en contra
del típic edifici "bloc", propi de l'etapa anterior.
L’aspecte
més destacable dels interiors rococós és la distribució interna. La
finestra augmenta progressivament de mida, fins a la porta-finestra o
"finestra-francesa", obtenint una interrelació entre interior i exterior
que aconsegueix l'ideal fusió amb la natura, el paisatge i l'entorn. Es
descarten els marcs en angle recte, massa rígids i s'adopten finestres
arquejades. S'elimina o redueix l'ús d'escultures monumentals, les quals
només s’utilitzen per ornamentar els jardins.
En canvi l’arquitectura barroca destaca per :
·El
rebuig de la simplicitat i la recerca del complex. No renega de les
formes clàssiques (columnes arcs, frontons, frisos), però les transforma
de manera fantasiosa. De vegades l'edifici arriba a ser com una gran
escultura. Els entaulaments adopten la corba i els frontons es parteixen
i adopten corbes, contracorbes i espirals.
·S'adopta
l'el·líptica, la forma oval i altres formes (com la d'abella de
Borromini). Les parets són còncaves i convexes, és a dir sempre
ondulades. S'arriba a l'abandonament de línies rectes i superfícies
planes.
·S'adopta
un nou tipus de planta que ofereix plànols oblics per donar sensació de
moviment (espais dinàmics), en la més estàtica de les arts. Agrada
representar o suggerir l'infinit (un camí que es perd, una volta
celeste, un joc de miralls que alteri i faci irrecognoscible les
perspectives). Èxit de l'ordre gegant, amb columnes que inclouen 2 o 3
pisos. No falten els campanars, sols o en parella, molt decorats.
·S'utilitzen efectes de llum, jocs de perspectiva. Dóna importància a la llum i a efectes lluminosos, a través del clarobscur.
·Gran
riquesa decorativa i exuberància formal tant en els espais interiors
com a l'exterior. Amor desenfrenat pel curvilini i el triomf de la
columna salomònica. Arcs i frontons mixtilínis finestres ovalades. L'arc
descansa sobre la columna per mitjà d'un entaulament (a la manera
romana), o descansa directament sobre el capitell (manera bizantina).
Ambdues formes van ser emprades en el Renaixement. S'utilitzen grans
cartel·les.
·La
creació de noves tipologies per a edificis concrets. Les obres són:
palaus, religioses, urbanístiques, grans jardins galeries (que després
donaria lloc a les galeries d'art.
Escultura
En
general, aquest estil fou expressat més bé mitjançant l'escultura de
porcellana delicada, més que amb estàtues marmòries i imponents. Els
motius amorosos i joiosos són representats a l'escultura, així com la
natura i la línia corba i asimètrica.
D’altra banda l'escultura barroca es caracteritza per:
·
La tendència a la representació de la figura humana amb una
objectivitat perfecta en tots els aspectes, tant en els més sublims com
els més vulgars.
·
Realització d'esquemes compositius lliures del geometrisme, el que xoca
amb la proporció equilibrada del renaixement. L'escultura barroca es
projecta dinàmicament cap a fora. Aquesta inestabilitat es manifesta en
la inquietud dels personatges, en les escenes i en l'amplitud i ampul ·
lositat de la vestidura.
·
Representació del nu en el seu estat pur, com una acció congelada,
aconseguit amb l'influx de la composició asimètrica, on predominen les
diagonals, els cossos esbiaixats i oblics, la tècnica del escorç i els
contorns difusos i intermitents, que dirigeixen l'obra cap l'espectador
amb un gran expressionisme.
·
Es dóna gran importància al nu, creant grups compositius que permeten
la contraposició de les dones en incidir la llum sobre les superfícies
de les escultures.
· S'utilitza preferentment la fusta, el marbre, etc.
Pintura
Malgrat
que el rococó té origens d’arts decoratives, l'estil mostrà la seva
influència també en la pintura, arribant al seu màxim esplendor a la
dècada de 1730. Els pintors varen fer servir colors clars i delicats i
les formes curvilínies decoren les teles amb querubins i mites d'amor.
Els seus paisatges amb festes galants i pastorals sovint recollien
dinars sobre l'herba de personatges aristocràtics i aventures amoroses i
cortesanes. Es van recuperar personatges mitològics, que es barregen en
les escenes, dotant-les de sensualitat, alegria i frescor.
El
retrat també fou popular entre els pintors rococós, on els personatges
són representats amb molta elegància, basada en la artificialitat de la
vida de palau i dels ambients cortesans.
En canvi la pintura barroca es caracteritza per:
.Temes religiosos.
·Existeix una tendència i una recerca del realisme que es conjuga amb el teatral i l'efectista.
·El
color, la llum i el moviment, són els elements que defineixen la forma
pictòrica. El color predomina sobre la línia. Fins i tot, els efectes de
profunditat, perspectiva i volum s'aconsegueixen més amb els contrastos
de llum i de tonalitats del color que amb les línies nítides i
definides del dibuix. La llum es converteix en un element fonamental en
la pintura barroca. La llum dibuixa o difumina els contorns, defineix
també l'ambient, l'atmosfera del quadre, i matisa els colors. La
utilització de la tècnica del clarobscur arriba a la perfecció gràcies a
molts pintors del Barroc.
·Es
pretén transmetre sensació de moviment. Les composicions es compliquen,
s'adopten perspectives insòlites i els volums es distribueixen de
manera asimètrica.
·Es
produeix en aquesta època un domini absolut de la tècnica pictòrica,
tant en la pintura a l'oli sobre llenç com en la pintura al fresc. Això
permet assolir un gran realisme en la representació pictòrica.
S'aconsegueix la imitació de la realitat teoritzada pels renaixentistes
però sense la idealització i concepció pròpies del segle anterior.
·El
domini de la tècnica, que aconsegueix representar amb gran fidelitat la
realitat, fa que s'intenti en ocasions enganyar a l'espectador per
mitjà de artificis.
diumenge, 24 de març del 2013
Velàzquez, anàlisi d'una obra
LAS MENINAS
Aquest quadre està pintat a l'oli sobre un llenç, muntat sobre un bastidor de fusta de 3,21 metres d'alt per 2,81 d'ample. Hi han estudis radiogràfics que demostren que s'han corretgit nombroses vegades la postura dels personatges, aquest fet mostra l'ús de la tècnica de Venècia de pintar directament el quadre sense fer esbossos ni dibuixos previs amb varies capes de pintura.
La pintura es va realitzar entre 1655 i 1656 amb unes mesures de 318 cm d'alt amb 276 d'ample. Se'ns mostra una habitació rectangular en penombra, il · luminat per la llum que penetra a través de les finestres laterals i per les portes del fons. En la porta més visible hi ha l'aposentador de la reina, el qual sembla que contempli l'escena.
Entre les dues portes trobem un mirall on es reflecteix una imatge. A l'extrem esquerre del quadre apareix Velázquez,amb la paleta i el pinzell, mirant un punt en concret que nosaltres no podem veure. És com si mirés cap a nosaltres. Al seu costat apareix una primera menina de la reina, vestida d'un blau verdós, li ofereix a la infanta Margarida un gerro de fang. La infanta,vestida de seda blanca amb adorns vermells dirigeix la seva mirada fora del quadre, al igual que Velàzquez. La perspectiva i l'enquadrament feien fixar l'espectador en un punt de l'espai exterior al quadre. El punt de vista preferencial es troba descentrat respecte a l'eix, a la zona més il · luminada de la paret del fons.
Es considera aquest llenç com una culminació de l'ilusionisme modern, de les maneres de veure i de la reflexió pictòrica. Molts el consideren un retrat naturalista de la realitat d'allò més graciós. El pintor retrata de manera passiva el quadre, com si es tractés d'una fotografía d'una càmera.
He elegit aquesta obra perquè és la més reconeguda de Velàzquez, i és una de les més importants del moment.
dimecres, 13 de març del 2013
Curtmetratges, anàlisi
Bendito Machine
En aquest curt es veu com una tribu reemplaça el seu deu per un aparell tecnològic, i a partir d'aquí van arribant nous invents més avançats que van reemplaçant l'anterior, i a cada canvi o moren persones o hi ha problemes. En la meva opinió aquest curt tracta sobre com cada nivell de progrés reemplaça a l'anterior, com tot té el seu temps i acaba sent reemplaçat. La part de les màscares de gas i l'atac aeri podria representar també en la meva opinió el gran poder que tenen els medis de comunicació sobre nosaltres, i la histèria col·lectiva a la que ens poden portar.
El milagro
En aquest curtmetratge podem veure l'assistència d'un poble a un miracle al que estan tots convidats; del fet que es mudin tots per assistir al miracle, podem deduir que es un poble pobre i rural, on la religió i els fets importants tenen un gran pes.
Aquest és un curt amb motes incògnites, l'home no deixa anar a la dona perque sap què passarà? O només perque no vol anar-hi ell? Qui és l'home que hi ha al carrer? Què es sent des de la muntanya? On ha acabat tota la gent? Com jo ho veig, pot haver-hi dues interpretacions; la primera, que sí que fos un miracle i hagin anat al cel o alguna cosa així, o que sigui una de les tristament cèlebres matances perpetrades al continent sud-americà al segle passat? Personalment, jo em decanto més cap a la segona opció, a causa de l'home que apareix al mig del poble i el gest que li fa Alfonso.
En aquest curt es veu com una tribu reemplaça el seu deu per un aparell tecnològic, i a partir d'aquí van arribant nous invents més avançats que van reemplaçant l'anterior, i a cada canvi o moren persones o hi ha problemes. En la meva opinió aquest curt tracta sobre com cada nivell de progrés reemplaça a l'anterior, com tot té el seu temps i acaba sent reemplaçat. La part de les màscares de gas i l'atac aeri podria representar també en la meva opinió el gran poder que tenen els medis de comunicació sobre nosaltres, i la histèria col·lectiva a la que ens poden portar.
El milagro
En aquest curtmetratge podem veure l'assistència d'un poble a un miracle al que estan tots convidats; del fet que es mudin tots per assistir al miracle, podem deduir que es un poble pobre i rural, on la religió i els fets importants tenen un gran pes.
Aquest és un curt amb motes incògnites, l'home no deixa anar a la dona perque sap què passarà? O només perque no vol anar-hi ell? Qui és l'home que hi ha al carrer? Què es sent des de la muntanya? On ha acabat tota la gent? Com jo ho veig, pot haver-hi dues interpretacions; la primera, que sí que fos un miracle i hagin anat al cel o alguna cosa així, o que sigui una de les tristament cèlebres matances perpetrades al continent sud-americà al segle passat? Personalment, jo em decanto més cap a la segona opció, a causa de l'home que apareix al mig del poble i el gest que li fa Alfonso.
dimarts, 12 de març del 2013
dijous, 7 de març del 2013
diumenge, 3 de març del 2013
El llenguatge audiovisual
Fotograma
Un fotograma és una de les múltiples imatges que conformen un vídeo.
Presa
Una presa és el fragment de temps que queda enregistrat a la càmera desde l’inici de la grabació fins que és talla, osigui que segueix un ordre cronològic.
Clip
El clip és el format informàtic d’una presa.
Pla
El pla és la visió dels personatges o objectes que es capten desde la posició de grabació.
Escena
Una escena és una cadena de plans que tenen en comú una unitat narrativa i d’espai, és a dir, una sèrie de plans que expliquen una mateixa història en un mateix espai.
Seqüència
Una seqüència és un conjunt d’escenes que amb una història, un espai o uns personatges en comú. El conjunt de seqüències forma la pel·lícula. Una seqüència vindria a ser un “capítol” de la pel·lícula.
Películ·la
Una pel·lícula és una obra d’art cinematogràfica que explica una història, real o inventada, de manera audiovisual mitjançant una encadenació de seqüències.
Tipus de plans (de més detall a menys)
-Pla de detall: En la pantalla apareix una part de quelcom (com per exemple una cara o un objecte). S’utilitza quan volem realçar alguna cosa, ja que centra per força l’atenció de l’espectador en allò que enquadrem.
Pla detall (Matrix)
-Primer pla: Ens mostra l’objecte o la cara sencera. També es fa servir per ressaltar els gestos o matissos d’expressió.
Primer pla (Psicosis)
-Pla mig (llarg o curt): Veiem una figura a l’alçada de la cintura (llarg) o del pit (curt). Aquests plans ja permeten la presència de més d’un personatge.
Pla mig curt (El discurso del rey) Pla mig llarg (Gladiator)
-Pla americà o tres quarts: Talla la figura a l’alçada dels genolls. Com en els dos següents, interessa més l’acció (moviments, paraules...) que els detalls expressius.
Pla americà (Gladiator)
-Pla general: Ens mostra la figura humana sencera situada en un espai obert, on es situa amb altres personatges, objectes...
Pla general (El Rey Arturo, 2004)
-Gran pla general. Ensenya tot l'espai on es desenvolupa l'acció. Té un sentit descriptiu, ja sigui de la situació l'acció general...
Gran pla general (Con la muerte en los talones)
Angulacions de càmera
És la posició de la càmera, en un sentit vertical, ja que en un sentit horitzontal s’anomena pla, respecte a allò que enregistrem. Els més comuns son el contrapicat, la càmera es troba més avall d’allò que enregistra i el picat, on es troba més elevada.
Picat (El código Da Vinci) Contrapicat (El resplandor)
Moviments de càmera
Són els moviments que fa la càmara respecte al centre de l’acció, ja sigui allunyant-se’n (per ampliar el camp de visió), apropant-se al centre a partir d’un pla general , seguint -lo en moviment, girant al voltant...
Un fotograma és una de les múltiples imatges que conformen un vídeo.
Presa
Una presa és el fragment de temps que queda enregistrat a la càmera desde l’inici de la grabació fins que és talla, osigui que segueix un ordre cronològic.
Clip
El clip és el format informàtic d’una presa.
Pla
El pla és la visió dels personatges o objectes que es capten desde la posició de grabació.
Escena
Una escena és una cadena de plans que tenen en comú una unitat narrativa i d’espai, és a dir, una sèrie de plans que expliquen una mateixa història en un mateix espai.
Seqüència
Una seqüència és un conjunt d’escenes que amb una història, un espai o uns personatges en comú. El conjunt de seqüències forma la pel·lícula. Una seqüència vindria a ser un “capítol” de la pel·lícula.
Películ·la
Una pel·lícula és una obra d’art cinematogràfica que explica una història, real o inventada, de manera audiovisual mitjançant una encadenació de seqüències.
Tipus de plans (de més detall a menys)
-Pla de detall: En la pantalla apareix una part de quelcom (com per exemple una cara o un objecte). S’utilitza quan volem realçar alguna cosa, ja que centra per força l’atenció de l’espectador en allò que enquadrem.
Pla detall (Matrix)
-Primer pla: Ens mostra l’objecte o la cara sencera. També es fa servir per ressaltar els gestos o matissos d’expressió.
Primer pla (Psicosis)
-Pla mig (llarg o curt): Veiem una figura a l’alçada de la cintura (llarg) o del pit (curt). Aquests plans ja permeten la presència de més d’un personatge.
Pla mig curt (El discurso del rey) Pla mig llarg (Gladiator)
-Pla americà o tres quarts: Talla la figura a l’alçada dels genolls. Com en els dos següents, interessa més l’acció (moviments, paraules...) que els detalls expressius.
Pla americà (Gladiator)
-Pla general: Ens mostra la figura humana sencera situada en un espai obert, on es situa amb altres personatges, objectes...
Pla general (El Rey Arturo, 2004)
-Gran pla general. Ensenya tot l'espai on es desenvolupa l'acció. Té un sentit descriptiu, ja sigui de la situació l'acció general...
Gran pla general (Con la muerte en los talones)
Angulacions de càmera
És la posició de la càmera, en un sentit vertical, ja que en un sentit horitzontal s’anomena pla, respecte a allò que enregistrem. Els més comuns son el contrapicat, la càmera es troba més avall d’allò que enregistra i el picat, on es troba més elevada.
Picat (El código Da Vinci) Contrapicat (El resplandor)
Moviments de càmera
Són els moviments que fa la càmara respecte al centre de l’acció, ja sigui allunyant-se’n (per ampliar el camp de visió), apropant-se al centre a partir d’un pla general , seguint -lo en moviment, girant al voltant...
dilluns, 25 de febrer del 2013
Anàlisi d'una obra pictòrica
El judici final, de Miguel Àngel
Una imatge amb una bona qualitat de l’obra analitzada:
Documentació general
El judici final, del pintor italià Miquel Àngel, va ser pintat entre els anys 1537 i 1541. Es pot trobar a la Ciutat del Vaticà, a la paret de l’altar de la Capella Sixtina. El context històric en el que podríem enmarcar aquesta obra és el renaixement en el seu punt més àlgid. Aquest moviment, nascut a finals del segle passat a la península itàlica, preconitzava el retorn de la cultura a lagent (que durant l’Edat MItjana havia estat limitada a l’Església i alguns nobles) i predicava el predomini de la raó i el mètode científic en front de la fe i la superstició.
Com és evident, el gran poder que tenia l’Església en aquell moment es veia amenaçat, ja que es basava en gran mesura en l’obediència cega als seus dogmes i preceptes. Davant d’aquesta situació, es feia palesa la necessitat de contrarrestar aquestes idees, i així es va iniciar la Contrarreforma, que es va allargar fins a mitjans del segle següent. Així, l’església va radicalitzar-se i va extremar els seus esforços per impressionar els fidels (com per exemple decorar profusament els llocs de culte); obviament, això va generar corrents contraris a l’església de Roma, com és el protestantisme.
L’obra “El Judici final” podria estar motivada per aquesta Contrarreforma i també per la gran fastuositat de les èlits eclesiàstiques de l’època (un altre dels motius que va causar la dissidència dels protestants).
Anàlisi formal i interpretació
L’obra es divideix en quatre nivells diferents i molt ben separats per línies corbes.. En el centre, es veu a Jesús a punt d’emetre el veredicte del Judici Final, i a la seva dreta es veu a la Verge inclinant el cap en un gest resignat, ja que ara jo no pot influïr en la decisió del seu fill, només esperar la seva decisió. En el nivell de Jesús, la resta de les figures giren el cap vers ell, esperant conèixer el seu destí. Al voltant de Jesús podem veure que hi ha representat un gran nombre de figures del santoral catòlic, algunes de les quals podem identificar gràcies a certs símbols:
En el nivell superior (en les dues llunetes) hi veiem dos grups d’angels portant els símbols del martiri de Jesús; el grup de l’esquerra porta la creu, la corona d’espines i els claus mentre que el de la dreta porta el pal amb l’esponja de vinagre i la columna on va ser flagel·lat.
Sota el nivell central (el de Jesús i els sants) veiem un nivell que està dividit en tres grans grups. A l’esquerra veiem una escena que s’allarga fins al nivell inferior, on està representada la resurrecció de la carn dels que aniràn al paradís, aquí podem veure-hi una multitud d’àngels desenterrant els cossos morts i pujant-los al cel, i entregant-los a les ànimes
En el mateix nivell a la dreta de tot hi veiem justament el contrari. Aquí, àngels i dimonis porten cap a l’infern les ànimes condemnades, i impedeixen que pugin al cel. Al nivell inferior, podem veure a Caront (el barquer que portava a l’infern les ànimes condemnades pel riu Estigi segons la mitologia grega) expulsant als condemnats de la barca amb el rem. I a sota de tot a la dreta podem veure a Biaggio de Cesana representat com a Minos, rei de l’infern en la mitologia grega. Biaggio de Cesana era el mestre de cerimònies del Vaticà, i un gran opositor d’aquest fresc, que considerava vulgar i qui va conseguir que es cobrissin les parts íntimes dels personatges contractant a un altre pintor (per aquest fet Da Vinci va representar-lo així).
El suport d’aquesta pintura és la paret de l’altar de la Capella Sixtina, i està pintada al fresc. Cal destacar que les teles que cobreixen les parts dels personatges (un afegit posterior) estan pintades a l’oli, i per això no van poder ser retirades en l’època.
Com ja he dit, la pintura està organitzada en 4 nivells, i predominen les línies corbes, que donen la sensació d’una escena atapeïda i caòtica.
Miquel àngel juga molt amb la il·luminació en aquesta obra( crean moltes llums i ombres), i els colors realçen l’efecte ja que són molt vius i contrastats, (una caraterística poc típica del Renaixement, que tendía més cap a la suavitat visual i l’harmonia). El cànon amb que estàn representades les figures es el cànon Hercul·li, més gran i muscul·lat que els cànons de l’epoca, heretats de l’epoca clàssica.
Aquesta obra expressa molt de moviment, en gran part gràcies a les línies corbes, els colors contrastats i la llum, a més de la situació plasmada; això fa que es distingeixi d’altres obres del renaixement, encara que hi tingui factors en comú com l’us de la mitologia grecollatina.
Conclusió
En conclusió, El Judici Final és un perfecte exponent de la pintura renaixentista tot i les importants diferències que presenta amb altres obres del període.
A més, la combinació del tema religiós amb les referències mitològiques plasma perfectament la realitat de l’època, una època amb una voluntat de progrés i retorn a la cultura d’abans dels segles d’obscurantisme de l’Edat MItjana, quan el coneixement era un privilegi només a l’abast d’uns pocs, però encara molt dominada pel poder de l’església i profundament religiosa.
Per aquestes raons, hem escollit aquesta pintura com a estudiants d’art i història.
Una imatge amb una bona qualitat de l’obra analitzada:
Documentació general
El judici final, del pintor italià Miquel Àngel, va ser pintat entre els anys 1537 i 1541. Es pot trobar a la Ciutat del Vaticà, a la paret de l’altar de la Capella Sixtina. El context històric en el que podríem enmarcar aquesta obra és el renaixement en el seu punt més àlgid. Aquest moviment, nascut a finals del segle passat a la península itàlica, preconitzava el retorn de la cultura a lagent (que durant l’Edat MItjana havia estat limitada a l’Església i alguns nobles) i predicava el predomini de la raó i el mètode científic en front de la fe i la superstició.
Com és evident, el gran poder que tenia l’Església en aquell moment es veia amenaçat, ja que es basava en gran mesura en l’obediència cega als seus dogmes i preceptes. Davant d’aquesta situació, es feia palesa la necessitat de contrarrestar aquestes idees, i així es va iniciar la Contrarreforma, que es va allargar fins a mitjans del segle següent. Així, l’església va radicalitzar-se i va extremar els seus esforços per impressionar els fidels (com per exemple decorar profusament els llocs de culte); obviament, això va generar corrents contraris a l’església de Roma, com és el protestantisme.
L’obra “El Judici final” podria estar motivada per aquesta Contrarreforma i també per la gran fastuositat de les èlits eclesiàstiques de l’època (un altre dels motius que va causar la dissidència dels protestants).
Anàlisi formal i interpretació
L’obra es divideix en quatre nivells diferents i molt ben separats per línies corbes.. En el centre, es veu a Jesús a punt d’emetre el veredicte del Judici Final, i a la seva dreta es veu a la Verge inclinant el cap en un gest resignat, ja que ara jo no pot influïr en la decisió del seu fill, només esperar la seva decisió. En el nivell de Jesús, la resta de les figures giren el cap vers ell, esperant conèixer el seu destí. Al voltant de Jesús podem veure que hi ha representat un gran nombre de figures del santoral catòlic, algunes de les quals podem identificar gràcies a certs símbols:
-A la dreta podem veure a Sant Pere, que sosté les claus del cel en les seves mans.
-Sota Sant Pere hi ha Sant Bartolomeu, que sosté una pell humana en la seva mà (a aquest martir li va ser arrancada la pell); en aquesta pell s’hi pot observar el retrat de Miquel Àngel, ja que deia que “no estava segur de merèixer anar al cel”.
-Sota Sant Bartolomeu a la dreta, amb un tros de roda dentada a la mà, podem identificar a Santa Catalina d’Alexandría, que va ser torturada amb una roda dentada i després decapitada; aquesta figura dona acció a l’obra, ja que amb la roda impedeix que les ànimes condemnades (els dos últims nivells a la dreta) pugin al cel.
-Darrere d’aquesta, veiem a Sant Blas sostenent a les seves mans els rasclets de cardar que van ser instruments del seu martiri.
-A la dreta de Santa Catalina hi veiem a Sant Sebastià, sostenent les sagetes del seu martiri.
-Sota Jesús, a la seva dreta, hi trobem a Sant Llorenç amb la graella en que va ser cremat a les mans.
-Sobre Sant Llorenç, d’esquenes a l’espectador, podem veure a Sant Andreu,
sostenint la creu en forma de X en que va ser crucificat.
-Finalment, a la línia central i a la dreta de tot (al costat de Sant Sebastià) veiem un
home amb una creu com la de Jesús que podria ser perfectament un dels dos lladres amb qui va ser crucificat Jesús, a un dels quals va prometre que aniría amb ell al paradís.En el nivell superior (en les dues llunetes) hi veiem dos grups d’angels portant els símbols del martiri de Jesús; el grup de l’esquerra porta la creu, la corona d’espines i els claus mentre que el de la dreta porta el pal amb l’esponja de vinagre i la columna on va ser flagel·lat.
Sota el nivell central (el de Jesús i els sants) veiem un nivell que està dividit en tres grans grups. A l’esquerra veiem una escena que s’allarga fins al nivell inferior, on està representada la resurrecció de la carn dels que aniràn al paradís, aquí podem veure-hi una multitud d’àngels desenterrant els cossos morts i pujant-los al cel, i entregant-los a les ànimes
En el mateix nivell a la dreta de tot hi veiem justament el contrari. Aquí, àngels i dimonis porten cap a l’infern les ànimes condemnades, i impedeixen que pugin al cel. Al nivell inferior, podem veure a Caront (el barquer que portava a l’infern les ànimes condemnades pel riu Estigi segons la mitologia grega) expulsant als condemnats de la barca amb el rem. I a sota de tot a la dreta podem veure a Biaggio de Cesana representat com a Minos, rei de l’infern en la mitologia grega. Biaggio de Cesana era el mestre de cerimònies del Vaticà, i un gran opositor d’aquest fresc, que considerava vulgar i qui va conseguir que es cobrissin les parts íntimes dels personatges contractant a un altre pintor (per aquest fet Da Vinci va representar-lo així).
El suport d’aquesta pintura és la paret de l’altar de la Capella Sixtina, i està pintada al fresc. Cal destacar que les teles que cobreixen les parts dels personatges (un afegit posterior) estan pintades a l’oli, i per això no van poder ser retirades en l’època.
Com ja he dit, la pintura està organitzada en 4 nivells, i predominen les línies corbes, que donen la sensació d’una escena atapeïda i caòtica.
Miquel àngel juga molt amb la il·luminació en aquesta obra( crean moltes llums i ombres), i els colors realçen l’efecte ja que són molt vius i contrastats, (una caraterística poc típica del Renaixement, que tendía més cap a la suavitat visual i l’harmonia). El cànon amb que estàn representades les figures es el cànon Hercul·li, més gran i muscul·lat que els cànons de l’epoca, heretats de l’epoca clàssica.
Aquesta obra expressa molt de moviment, en gran part gràcies a les línies corbes, els colors contrastats i la llum, a més de la situació plasmada; això fa que es distingeixi d’altres obres del renaixement, encara que hi tingui factors en comú com l’us de la mitologia grecollatina.
Conclusió
En conclusió, El Judici Final és un perfecte exponent de la pintura renaixentista tot i les importants diferències que presenta amb altres obres del període.
A més, la combinació del tema religiós amb les referències mitològiques plasma perfectament la realitat de l’època, una època amb una voluntat de progrés i retorn a la cultura d’abans dels segles d’obscurantisme de l’Edat MItjana, quan el coneixement era un privilegi només a l’abast d’uns pocs, però encara molt dominada pel poder de l’església i profundament religiosa.
Per aquestes raons, hem escollit aquesta pintura com a estudiants d’art i història.
diumenge, 24 de febrer del 2013
dilluns, 18 de febrer del 2013
dimecres, 6 de febrer del 2013
.jpg)
.jpg)
3 tires còmiques, guions
Tira 1
Vinyeta1
En un Starbucks, en Zacarias i en Mark estan conversant.
Z: (...) Doncs jo no suportu a la gent que es com tots els altres.
M: Home...
Vinyeta 2
Z: Sí, sí! S'enriuen de mi perque soc diferent, però jo m'enric d'ells per ser tots iguals, com deia el meu super-ídol Kurt Cobain
Vinyeta 3:
M: (Pensa) És ja el vintè que sento dir aquesta frase, tant de diferent ja no queda ningú comú. (Es veu un pla general del cafè amb tot de "clons" d'en Zaca).
Tira 2
Vinyeta 1
En Zacarias i el seu gos estan al mig del desert. Estan a punt de morir-se de gana i només tenen una poma, es veu en Zacarias estirat al terra allargant la ma cap a la poma.
Vinyetes 2 i 3
El gos salta cap a la poma i li fa una mossegada, deixant-la com el signe d'Apple.
Vinyeta 4
Z: Oh no! Ara no puc menjarme-la! No puc faltar així al respecte a Steve Jobs!
Vinyeta 5
Es veu un titol que posa: 4 dies despres, i de fons l'esquelet d'en Zacarias.
Tira 3
Vinyeta 1
En Mark i en Zacarias són a casa d’un d’ells, parlant.
M: No sé perquè esteu empenyats en ser diferents, diferent s’és en realitat, no tens perquè anar-ho mostran a cada cosa que feu.
Vinyeta 2
Z: Aleshores la teva actitud contra nosaltres no és més que una altra manera més de reafirmar que ets diferent, ens desprecies perquè creus que en realitat el diferent ets tu. En el fons som iguals.
Vinyeta 3
M: Jo mai seré hipster! Aneu a la merda!
Z: Sempre igual els “normals” aquests.. a la merda tots!
Vinyeta1
En un Starbucks, en Zacarias i en Mark estan conversant.
Z: (...) Doncs jo no suportu a la gent que es com tots els altres.
M: Home...
Vinyeta 2
Z: Sí, sí! S'enriuen de mi perque soc diferent, però jo m'enric d'ells per ser tots iguals, com deia el meu super-ídol Kurt Cobain
Vinyeta 3:
M: (Pensa) És ja el vintè que sento dir aquesta frase, tant de diferent ja no queda ningú comú. (Es veu un pla general del cafè amb tot de "clons" d'en Zaca).
Tira 2
Vinyeta 1
En Zacarias i el seu gos estan al mig del desert. Estan a punt de morir-se de gana i només tenen una poma, es veu en Zacarias estirat al terra allargant la ma cap a la poma.
Vinyetes 2 i 3
El gos salta cap a la poma i li fa una mossegada, deixant-la com el signe d'Apple.
Vinyeta 4
Z: Oh no! Ara no puc menjarme-la! No puc faltar així al respecte a Steve Jobs!
Vinyeta 5
Es veu un titol que posa: 4 dies despres, i de fons l'esquelet d'en Zacarias.
Tira 3
Vinyeta 1
En Mark i en Zacarias són a casa d’un d’ells, parlant.
M: No sé perquè esteu empenyats en ser diferents, diferent s’és en realitat, no tens perquè anar-ho mostran a cada cosa que feu.
Vinyeta 2
Z: Aleshores la teva actitud contra nosaltres no és més que una altra manera més de reafirmar que ets diferent, ens desprecies perquè creus que en realitat el diferent ets tu. En el fons som iguals.
Vinyeta 3
M: Jo mai seré hipster! Aneu a la merda!
Z: Sempre igual els “normals” aquests.. a la merda tots!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)