Velàzquez, anàlisi d'una obra

LAS MENINAS

Aquest quadre està pintat a l'oli sobre un llenç, muntat sobre un bastidor de fusta de 3,21 metres d'alt per 2,81 d'ample. Hi han estudis radiogràfics que demostren que s'han corretgit nombroses vegades la postura dels personatges, aquest fet mostra l'ús de la tècnica de Venècia de pintar directament el quadre sense fer esbossos ni dibuixos previs amb varies capes de pintura.

La pintura es va realitzar entre 1655 i 1656 amb unes mesures de 318 cm d'alt amb 276 d'ample. Se'ns mostra una habitació rectangular en penombra, il · luminat per la llum que penetra a través de les finestres laterals i per les portes del fons. En la porta més visible hi ha l'aposentador de la reina, el qual sembla que contempli l'escena.

Entre les dues portes trobem un mirall on es reflecteix una imatge. A l'extrem esquerre del quadre apareix Velázquez,amb la paleta i el pinzell, mirant un punt en concret que nosaltres no podem veure. És com si mirés cap a nosaltres. Al seu costat apareix una primera menina de la reina, vestida d'un blau verdós, li ofereix a la infanta Margarida un gerro de fang. La infanta,vestida de seda blanca amb adorns vermells dirigeix ​​la seva mirada fora del quadre, al igual que Velàzquez. La perspectiva i l'enquadrament feien fixar l'espectador en un punt de l'espai exterior al quadre. El punt de vista preferencial es troba descentrat respecte a l'eix, a la zona més il · luminada de la paret del fons.

Es considera aquest llenç com una culminació de l'ilusionisme modern, de les maneres de veure i de la reflexió pictòrica. Molts el consideren un retrat naturalista de la realitat d'allò més graciós. El pintor retrata de manera passiva el quadre, com si es tractés d'una fotografía d'una càmera.

He elegit aquesta obra perquè és la més reconeguda de Velàzquez, i és una de les més importants del moment.

 

Curtmetratges, anàlisi

Bendito Machine
En aquest curt es veu com una tribu reemplaça el seu deu per un aparell tecnològic, i a partir d'aquí van arribant nous invents més avançats que van reemplaçant l'anterior, i a cada canvi o moren persones o hi ha problemes. En la meva opinió aquest curt tracta sobre com cada nivell de progrés reemplaça a l'anterior, com tot té el seu temps i acaba sent reemplaçat. La part de les màscares de gas i l'atac aeri podria representar també en la meva opinió el gran poder que tenen els medis de comunicació sobre nosaltres, i la histèria col·lectiva a la que ens poden portar.

El milagro
En aquest curtmetratge podem veure l'assistència d'un poble a un miracle al que estan tots convidats; del fet que es mudin tots per assistir al miracle, podem deduir que es un poble pobre i rural, on la religió i els fets importants tenen un gran pes.

Aquest és un curt amb motes incògnites, l'home no deixa anar a la dona perque sap què passarà? O només perque no vol anar-hi ell? Qui és l'home que hi ha al carrer? Què es sent des de la muntanya? On ha acabat tota la gent? Com jo ho veig, pot haver-hi dues interpretacions; la primera, que sí que fos un miracle i hagin anat al cel o alguna cosa així, o que sigui una de les tristament cèlebres matances perpetrades al continent sud-americà al segle passat? Personalment, jo em decanto més cap a la segona opció, a causa de l'home que apareix al mig del poble i el gest que li fa Alfonso.

Presentació oral 2na avaluació

Aquí la presentació del còmic MAUS

Tires còmiques

Aquí les meves tres primeres còmiques, els personatges que hi surten són aquests d'aquí.

El barroc, informe

El Barroc

El Renaixement: La pel·lícula

Aquí el meu vídeo sobre el Renaixement.

El llenguatge audiovisual

Fotograma
Un fotograma és una de les múltiples imatges que conformen un vídeo.

Presa
Una presa és el fragment de temps que queda enregistrat a la càmera desde l’inici de la grabació fins que és talla, osigui que segueix un ordre cronològic.

Clip
El clip és el format informàtic d’una presa.

Pla
El pla és la visió dels personatges o objectes que es capten desde la posició de grabació.

Escena
Una escena és una cadena de plans que tenen en comú una unitat narrativa i d’espai, és a dir, una sèrie de plans que expliquen una mateixa història en un mateix espai.

Seqüència
Una seqüència és un conjunt d’escenes que amb una història, un espai o uns personatges en comú. El conjunt de seqüències forma la pel·lícula. Una seqüència vindria a ser un “capítol” de la pel·lícula.

Películ·la
Una pel·lícula és una obra d’art cinematogràfica que explica una història, real o inventada, de manera audiovisual mitjançant una encadenació de seqüències.

Tipus de plans (de més detall a menys)
-Pla de detall: En la pantalla apareix una part de quelcom (com per exemple una cara o un objecte). S’utilitza quan volem realçar alguna cosa, ja que centra per força l’atenció de l’espectador en allò que enquadrem.

 
Pla detall (Matrix)

-Primer pla: Ens mostra l’objecte o la cara sencera. També es fa servir per ressaltar els gestos o matissos d’expressió.


Primer pla (Psicosis) 
   
-Pla mig (llarg o curt): Veiem una figura a l’alçada de la cintura (llarg) o del pit (curt). Aquests plans ja permeten la presència de més d’un personatge.


Pla mig curt (El discurso del rey)                        Pla mig llarg (Gladiator)
   
-Pla americà o tres quarts: Talla la figura a l’alçada dels genolls. Com en els dos següents, interessa més l’acció (moviments, paraules...) que els detalls expressius.

Pla americà (Gladiator)

-Pla general: Ens mostra la figura humana sencera situada en un espai obert, on es situa amb altres personatges, objectes...

Pla general (El Rey Arturo, 2004)

-Gran pla general. Ensenya tot l'espai on es desenvolupa l'acció. Té un sentit descriptiu, ja sigui de la situació l'acció general...

Gran pla general (Con la muerte en los talones)

Angulacions de càmera
És la posició de la càmera, en un sentit vertical, ja que en un sentit horitzontal s’anomena pla, respecte a allò que enregistrem. Els més comuns son el contrapicat, la càmera es troba més avall d’allò que enregistra i el picat, on es troba més elevada.

Picat (El código Da Vinci)                                                     Contrapicat (El resplandor)

Moviments de càmera
Són els moviments que fa la càmara respecte al centre de l’acció, ja sigui allunyant-se’n (per ampliar el camp de visió), apropant-se al centre a partir d’un pla general , seguint -lo en moviment, girant al voltant...