dimarts, 30 d’abril del 2013
divendres, 26 d’abril del 2013
El Segle XX
dimarts, 23 d’abril del 2013
El Romanticisme
Els guions
-Guió literari: És un text que explica una història pensada per ser narrada amb mitjans audiovisuals. S'hi escriuen les accions i paraules dels personatges, així com descripcions dels espais generals, però sense donar detalls tècnics. Un exemple:
INT. PASILLO-COMEDOR. DÍA
Nos encontramos en un piso. La puerta del recibidor se abre y entra RUBÉN (22), con una carpeta de estudiante bajo el brazo. Cierra la puerta y deja las llaves en el colgador. Recorre el pasillo y entra en el comedor, donde está GUILLERMO (23), sentado frente a una mesa, enfrascado en lo que parecen experimentos de química. En la mesa hay tubos de ensayo, probetas, etc.
-Guió tècnic: És un una transcripció dels aspectes tècnics de la gravavció. S'hi indiquen coses com l'enquadrament, l'il·luminació, els efectes de so, la posició de la càmera...
PLANO 12: PLANO MEDIO CORTO, CON LA PUERTA EN CUADRO
RUBÉN está sentado, estudiando, de espaldas a la puerta. Desde el salón llega la voz de GUILLERMO:
Se abre la puerta y entra Guillermo, eufórico.
Guillermo retrocede y cierra la puerta.
-Storyboard: És un conjunt d'imatges ue serveixen per fer-se una idea prèvia de com quedarà un vídeo, obra... abans de realitzar-se
INT. PASILLO-COMEDOR. DÍA
Nos encontramos en un piso. La puerta del recibidor se abre y entra RUBÉN (22), con una carpeta de estudiante bajo el brazo. Cierra la puerta y deja las llaves en el colgador. Recorre el pasillo y entra en el comedor, donde está GUILLERMO (23), sentado frente a una mesa, enfrascado en lo que parecen experimentos de química. En la mesa hay tubos de ensayo, probetas, etc.
RUBÉN
¡Hey!
GUILLERMO
(sin girarse) Mira, no te pierdas esto.
Rubén se acerca a mirar. Guillermo echa unas gotas en un tubo de
ensayo. Sale un poco de humo. ¡Hey!
GUILLERMO
(sin girarse) Mira, no te pierdas esto.
GUILLERMO
¿Has visto? Reacciona bien... ¡Ajá!
RUBÉN
Vale, pero como no me digas qué es...
GUILLERMO
Un disolvente que estoy inventando. ¡Potentísimo! Si metes el dedo, en dos minutos adiós dedo. La fórmula lleva coca-cola. Por cierto, he tenido que cogerte un par de latas que tenías en la nevera.
RUBÉN
No importa. Interesante... Bueno, voy a ver si me pongo a estudiar, que tengo el examen dentro de dos semanas y todavía no me he mirado nada.
GUILLERMO
Ponte, ponte, no sea que te cateen. Oye, mañana vendrá a comer un primo mío, que ha empezado a trabajar aquí al lado. Hace tiempo que no le veo. Estarás, ¿no? Nos podías hacer esos espaguetis que te salen tan bien.
RUBÉN
Sí, claro, y luego os friego los platos, ¿no? ¡Qué morro!
¿Has visto? Reacciona bien... ¡Ajá!
RUBÉN
Vale, pero como no me digas qué es...
GUILLERMO
Un disolvente que estoy inventando. ¡Potentísimo! Si metes el dedo, en dos minutos adiós dedo. La fórmula lleva coca-cola. Por cierto, he tenido que cogerte un par de latas que tenías en la nevera.
RUBÉN
No importa. Interesante... Bueno, voy a ver si me pongo a estudiar, que tengo el examen dentro de dos semanas y todavía no me he mirado nada.
GUILLERMO
Ponte, ponte, no sea que te cateen. Oye, mañana vendrá a comer un primo mío, que ha empezado a trabajar aquí al lado. Hace tiempo que no le veo. Estarás, ¿no? Nos podías hacer esos espaguetis que te salen tan bien.
RUBÉN
Sí, claro, y luego os friego los platos, ¿no? ¡Qué morro!
PLANO 12: PLANO MEDIO CORTO, CON LA PUERTA EN CUADRO
RUBÉN está sentado, estudiando, de espaldas a la puerta. Desde el salón llega la voz de GUILLERMO:
GUILLERMO (VOZ EN OFF)
(euforia de menos a más) ... también podría usar... no, no es suficientemente ácido, rebajará el carbónico de la coca-cola. ¿Y con el permanganato? ¡Claro! Pero no, demasiado volátil... aunque puedo sublimarlo todo... ¡Eso es! Si lo sublimo combinará bien! ¡Claro! ¡Ya lo tengo! (se oye el ruido que hace al levantarse de la silla.) ¡Ya lo tengo!
(euforia de menos a más) ... también podría usar... no, no es suficientemente ácido, rebajará el carbónico de la coca-cola. ¿Y con el permanganato? ¡Claro! Pero no, demasiado volátil... aunque puedo sublimarlo todo... ¡Eso es! Si lo sublimo combinará bien! ¡Claro! ¡Ya lo tengo! (se oye el ruido que hace al levantarse de la silla.) ¡Ya lo tengo!
GUILLERMO
¡Rubén! ¡Ya lo tengo!
RUBÉN
(sin apenas girarse) Vale, me parece muy bien, pero me podrías dejar estudiar.
GUILLERMO
¡Ah! Perdona, perdona.
¡Rubén! ¡Ya lo tengo!
RUBÉN
(sin apenas girarse) Vale, me parece muy bien, pero me podrías dejar estudiar.
GUILLERMO
¡Ah! Perdona, perdona.
GUILLERMO (VOZ EN OFF)
(en tono más bajo) Claro, lo sublimo y ya está. Increíble, cómo no se me había ocurrido antes. Si lo sublimo combinará bien...
(en tono más bajo) Claro, lo sublimo y ya está. Increíble, cómo no se me había ocurrido antes. Si lo sublimo combinará bien...
Rubén coge un discman que hay a su alcance, se pone los auriculares y le da al
play.
-Storyboard: És un conjunt d'imatges ue serveixen per fer-se una idea prèvia de com quedarà un vídeo, obra... abans de realitzar-se
dilluns, 22 d’abril del 2013
Francisco de Goya Lucientes
dimarts, 2 d’abril del 2013
El Rococó i el Barroc, comparació
El
rococó és al barroc el que el manierisme va ser al renaixement: de la
mateixa manera, emfatitza les seves característiques, s'integra als
paisatges, aprofita els reflexos en aigua i miralls i afavoreix la
il·lusió.
La
paraula rococó és una combinació de "rocaille" (pedretes) i "coquille"
(petxina), elements en els quals inspiren els primers dissenys. El que
crida l'atenció dels creadors és la forma irregular de elements naturals
com les petxines, les pedres marines i les formes vegetals.
L'important
és la decoració, completament lliure i asimètrica, amb línies
irregulars, ondulades, corbes i contracorbes associades en ritmes
lleugers. Aquesta decoració inclou estucs i reixes forjades. Aquest
aspecte fa del Rococó un art íntim, més d'interior que d'exterior.
Arquitectura
Una
de les característiques de l'estil Rococó és la diferència entre
exteriors i interiors. L'interior és un lloc de fantasia i color, mentre
la façana es caracteritza per la senzillesa i la simplicitat.
S'abandonen els ordres clàssics i les façanes dels edificis es
distingeixen per ser planes, tenint, amb prou feines, unes motllures per
separar plantes o emmarcar portes i finestres.
La
forma dominant en les edificacions rococós era la circular. Un pavelló
central, generalment entre dues ales baixes i corbes i, sempre que era
possible, envoltat de jardí o immers en un parc natural. Altres
edificacions podien prendre la forma de pavellons encadenats, en contra
del típic edifici "bloc", propi de l'etapa anterior.
L’aspecte
més destacable dels interiors rococós és la distribució interna. La
finestra augmenta progressivament de mida, fins a la porta-finestra o
"finestra-francesa", obtenint una interrelació entre interior i exterior
que aconsegueix l'ideal fusió amb la natura, el paisatge i l'entorn. Es
descarten els marcs en angle recte, massa rígids i s'adopten finestres
arquejades. S'elimina o redueix l'ús d'escultures monumentals, les quals
només s’utilitzen per ornamentar els jardins.
En canvi l’arquitectura barroca destaca per :
·El
rebuig de la simplicitat i la recerca del complex. No renega de les
formes clàssiques (columnes arcs, frontons, frisos), però les transforma
de manera fantasiosa. De vegades l'edifici arriba a ser com una gran
escultura. Els entaulaments adopten la corba i els frontons es parteixen
i adopten corbes, contracorbes i espirals.
·S'adopta
l'el·líptica, la forma oval i altres formes (com la d'abella de
Borromini). Les parets són còncaves i convexes, és a dir sempre
ondulades. S'arriba a l'abandonament de línies rectes i superfícies
planes.
·S'adopta
un nou tipus de planta que ofereix plànols oblics per donar sensació de
moviment (espais dinàmics), en la més estàtica de les arts. Agrada
representar o suggerir l'infinit (un camí que es perd, una volta
celeste, un joc de miralls que alteri i faci irrecognoscible les
perspectives). Èxit de l'ordre gegant, amb columnes que inclouen 2 o 3
pisos. No falten els campanars, sols o en parella, molt decorats.
·S'utilitzen efectes de llum, jocs de perspectiva. Dóna importància a la llum i a efectes lluminosos, a través del clarobscur.
·Gran
riquesa decorativa i exuberància formal tant en els espais interiors
com a l'exterior. Amor desenfrenat pel curvilini i el triomf de la
columna salomònica. Arcs i frontons mixtilínis finestres ovalades. L'arc
descansa sobre la columna per mitjà d'un entaulament (a la manera
romana), o descansa directament sobre el capitell (manera bizantina).
Ambdues formes van ser emprades en el Renaixement. S'utilitzen grans
cartel·les.
·La
creació de noves tipologies per a edificis concrets. Les obres són:
palaus, religioses, urbanístiques, grans jardins galeries (que després
donaria lloc a les galeries d'art.
Escultura
En
general, aquest estil fou expressat més bé mitjançant l'escultura de
porcellana delicada, més que amb estàtues marmòries i imponents. Els
motius amorosos i joiosos són representats a l'escultura, així com la
natura i la línia corba i asimètrica.
D’altra banda l'escultura barroca es caracteritza per:
·
La tendència a la representació de la figura humana amb una
objectivitat perfecta en tots els aspectes, tant en els més sublims com
els més vulgars.
·
Realització d'esquemes compositius lliures del geometrisme, el que xoca
amb la proporció equilibrada del renaixement. L'escultura barroca es
projecta dinàmicament cap a fora. Aquesta inestabilitat es manifesta en
la inquietud dels personatges, en les escenes i en l'amplitud i ampul ·
lositat de la vestidura.
·
Representació del nu en el seu estat pur, com una acció congelada,
aconseguit amb l'influx de la composició asimètrica, on predominen les
diagonals, els cossos esbiaixats i oblics, la tècnica del escorç i els
contorns difusos i intermitents, que dirigeixen l'obra cap l'espectador
amb un gran expressionisme.
·
Es dóna gran importància al nu, creant grups compositius que permeten
la contraposició de les dones en incidir la llum sobre les superfícies
de les escultures.
· S'utilitza preferentment la fusta, el marbre, etc.
Pintura
Malgrat
que el rococó té origens d’arts decoratives, l'estil mostrà la seva
influència també en la pintura, arribant al seu màxim esplendor a la
dècada de 1730. Els pintors varen fer servir colors clars i delicats i
les formes curvilínies decoren les teles amb querubins i mites d'amor.
Els seus paisatges amb festes galants i pastorals sovint recollien
dinars sobre l'herba de personatges aristocràtics i aventures amoroses i
cortesanes. Es van recuperar personatges mitològics, que es barregen en
les escenes, dotant-les de sensualitat, alegria i frescor.
El
retrat també fou popular entre els pintors rococós, on els personatges
són representats amb molta elegància, basada en la artificialitat de la
vida de palau i dels ambients cortesans.
En canvi la pintura barroca es caracteritza per:
.Temes religiosos.
·Existeix una tendència i una recerca del realisme que es conjuga amb el teatral i l'efectista.
·El
color, la llum i el moviment, són els elements que defineixen la forma
pictòrica. El color predomina sobre la línia. Fins i tot, els efectes de
profunditat, perspectiva i volum s'aconsegueixen més amb els contrastos
de llum i de tonalitats del color que amb les línies nítides i
definides del dibuix. La llum es converteix en un element fonamental en
la pintura barroca. La llum dibuixa o difumina els contorns, defineix
també l'ambient, l'atmosfera del quadre, i matisa els colors. La
utilització de la tècnica del clarobscur arriba a la perfecció gràcies a
molts pintors del Barroc.
·Es
pretén transmetre sensació de moviment. Les composicions es compliquen,
s'adopten perspectives insòlites i els volums es distribueixen de
manera asimètrica.
·Es
produeix en aquesta època un domini absolut de la tècnica pictòrica,
tant en la pintura a l'oli sobre llenç com en la pintura al fresc. Això
permet assolir un gran realisme en la representació pictòrica.
S'aconsegueix la imitació de la realitat teoritzada pels renaixentistes
però sense la idealització i concepció pròpies del segle anterior.
·El
domini de la tècnica, que aconsegueix representar amb gran fidelitat la
realitat, fa que s'intenti en ocasions enganyar a l'espectador per
mitjà de artificis.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)