dimarts, 23 d’abril del 2013

El Romanticisme


Els guions

-Guió literari: És un text que explica una història pensada per ser narrada amb mitjans audiovisuals. S'hi escriuen les accions i paraules dels personatges, així com descripcions dels espais generals, però sense donar detalls tècnics. Un exemple:

INT. PASILLO-COMEDOR. DÍA

Nos encontramos en un piso. La puerta del recibidor se abre y entra RUBÉN (22), con una carpeta de estudiante bajo el brazo. Cierra la puerta y deja las llaves en el colgador. Recorre el pasillo y entra en el comedor, donde está GUILLERMO (23), sentado frente a una mesa, enfrascado en lo que parecen experimentos de química. En la mesa hay tubos de ensayo, probetas, etc.

RUBÉN
¡Hey!

GUILLERMO
(sin girarse) Mira, no te pierdas esto.
Rubén se acerca a mirar. Guillermo echa unas gotas en un tubo de ensayo. Sale un poco de humo.

GUILLERMO
¿Has visto? Reacciona bien... ¡Ajá!

RUBÉN
Vale, pero como no me digas qué es...

GUILLERMO
Un disolvente que estoy inventando. ¡Potentísimo! Si metes el dedo, en dos minutos adiós dedo. La fórmula lleva coca-cola. Por cierto, he tenido que cogerte un par de latas que tenías en la nevera.

RUBÉN
No importa. Interesante... Bueno, voy a ver si me pongo a estudiar, que tengo el examen dentro de dos semanas y todavía no me he mirado nada.

GUILLERMO
Ponte, ponte, no sea que te cateen. Oye, mañana vendrá a comer un primo mío, que ha empezado a trabajar aquí al lado. Hace tiempo que no le veo. Estarás, ¿no? Nos podías hacer esos espaguetis que te salen tan bien.

RUBÉN
Sí, claro, y luego os friego los platos, ¿no? ¡Qué morro!

-Guió tècnic: És un una transcripció dels aspectes tècnics de la gravavció. S'hi indiquen coses com l'enquadrament, l'il·luminació, els efectes de so, la posició de la càmera...

PLANO 12: PLANO MEDIO CORTO, CON LA PUERTA EN CUADRO

RUBÉN está sentado, estudiando, de espaldas a la puerta. Desde el salón llega la voz de GUILLERMO:


GUILLERMO (VOZ EN OFF)
(euforia de menos a más) ... también podría usar... no, no es suficientemente ácido, rebajará el carbónico de la coca-cola. ¿Y con el permanganato? ¡Claro! Pero no, demasiado volátil... aunque puedo sublimarlo todo... ¡Eso es! Si lo sublimo combinará bien! ¡Claro! ¡Ya lo tengo! (se oye el ruido que hace al levantarse de la silla.) ¡Ya lo tengo!
 
Se abre la puerta y entra Guillermo, eufórico.

GUILLERMO
¡Rubén! ¡Ya lo tengo!

RUBÉN
(sin apenas girarse) Vale, me parece muy bien, pero me podrías dejar estudiar.

GUILLERMO
¡Ah! Perdona, perdona.
 
Guillermo retrocede y cierra la puerta.

GUILLERMO (VOZ EN OFF)
(en tono más bajo) Claro, lo sublimo y ya está. Increíble, cómo no se me había ocurrido antes. Si lo sublimo combinará bien...
 
Rubén coge un discman que hay a su alcance, se pone los auriculares y le da al play.


-Storyboard: És un conjunt d'imatges ue serveixen per fer-se una idea prèvia de com quedarà un vídeo, obra... abans de realitzar-se



dimarts, 2 d’abril del 2013

El Rococó i el Barroc, comparació

El rococó és al barroc el que el manierisme va ser al renaixement: de la mateixa manera, emfatitza les seves característiques,  s'integra als paisatges, aprofita els reflexos en aigua i miralls i afavoreix la il·lusió.
La paraula rococó és una combinació de "rocaille" (pedretes) i "coquille" (petxina), elements en els quals inspiren els primers dissenys. El que crida l'atenció dels creadors és la forma irregular de elements naturals com les petxines, les pedres marines i les formes vegetals.
L'important és la decoració, completament lliure i asimètrica, amb línies irregulars, ondulades, corbes i contracorbes associades en ritmes lleugers. Aquesta decoració inclou estucs i reixes forjades. Aquest aspecte fa del Rococó un art íntim, més d'interior que d'exterior.

Arquitectura
Una de les característiques de l'estil Rococó és la diferència entre exteriors i interiors. L'interior és un lloc de fantasia i color, mentre la façana es caracteritza per la senzillesa i la simplicitat. S'abandonen els ordres clàssics i les façanes dels edificis es distingeixen per ser planes, tenint, amb prou feines, unes motllures per separar plantes o emmarcar portes i finestres.
La forma dominant en les edificacions rococós era la circular. Un pavelló central, generalment entre dues ales baixes i corbes i, sempre que era possible, envoltat de jardí o immers en un parc natural. Altres edificacions podien prendre la forma de pavellons encadenats, en contra del típic edifici "bloc", propi de l'etapa anterior.
L’aspecte més destacable dels interiors rococós és la distribució interna. La finestra augmenta progressivament de mida, fins a la porta-finestra o "finestra-francesa", obtenint una interrelació entre interior i exterior que aconsegueix l'ideal fusió amb la natura, el paisatge i l'entorn. Es descarten els marcs en angle recte, massa rígids i s'adopten finestres arquejades. S'elimina o redueix l'ús d'escultures monumentals, les quals només s’utilitzen per ornamentar els jardins.
En canvi l’arquitectura barroca destaca per :
·El rebuig de la simplicitat i la recerca del complex. No renega de les formes clàssiques (columnes arcs, frontons, frisos), però les transforma de manera fantasiosa. De vegades l'edifici arriba a ser com una gran escultura. Els entaulaments adopten la corba i els frontons es parteixen i adopten corbes, contracorbes i espirals.
·S'adopta l'el·líptica, la forma oval i altres formes (com la d'abella de Borromini). Les parets són còncaves i convexes, és a dir sempre ondulades. S'arriba a l'abandonament de línies rectes i superfícies planes.
·S'adopta un nou tipus de planta que ofereix plànols oblics per donar sensació de moviment (espais dinàmics), en la més estàtica de les arts. Agrada representar o suggerir l'infinit (un camí que es perd, una volta celeste, un joc de miralls que alteri i faci irrecognoscible les perspectives). Èxit de l'ordre gegant, amb columnes que inclouen 2 o 3 pisos. No falten els campanars, sols o en parella, molt decorats.
·S'utilitzen efectes de llum, jocs de perspectiva. Dóna importància a la llum i a efectes lluminosos, a través del clarobscur.
·Gran riquesa decorativa i exuberància formal tant en els espais interiors com a l'exterior. Amor desenfrenat pel curvilini i el triomf de la columna salomònica. Arcs i frontons mixtilínis finestres ovalades. L'arc descansa sobre la columna per mitjà d'un entaulament (a la manera romana), o descansa directament sobre el capitell (manera bizantina). Ambdues formes van ser emprades en el Renaixement. S'utilitzen grans cartel·les.
·La creació de noves tipologies per a edificis concrets. Les obres són: palaus, religioses, urbanístiques, grans jardins galeries (que després donaria lloc a les galeries d'art.

Escultura
En general, aquest estil fou expressat més bé mitjançant l'escultura de porcellana delicada, més que amb estàtues marmòries i imponents. Els motius amorosos i joiosos són representats a l'escultura, així com la natura i la línia corba i asimètrica.
D’altra banda l'escultura barroca es caracteritza per:
· La tendència a la representació de la figura humana amb una objectivitat perfecta en tots els aspectes, tant en els més sublims com els més vulgars.
· Realització d'esquemes compositius lliures del geometrisme, el que xoca amb la proporció equilibrada del renaixement. L'escultura barroca es projecta dinàmicament cap a fora. Aquesta inestabilitat es manifesta en la inquietud dels personatges, en les escenes i en l'amplitud i ampul · lositat de la vestidura.
· Representació del nu en el seu estat pur, com una acció congelada, aconseguit amb l'influx de la composició asimètrica, on predominen les diagonals, els cossos esbiaixats i oblics, la tècnica del escorç i els contorns difusos i intermitents, que dirigeixen l'obra cap l'espectador amb un gran expressionisme.
· Es dóna gran importància al nu, creant grups compositius que permeten la contraposició de les dones en incidir la llum sobre les superfícies de les escultures.
· S'utilitza preferentment la fusta, el marbre, etc.

Pintura
Malgrat que el rococó té origens d’arts decoratives, l'estil mostrà la seva influència també en la pintura, arribant al seu màxim esplendor a la dècada de 1730. Els pintors varen fer servir colors clars i delicats i les formes curvilínies decoren les teles amb querubins i mites d'amor. Els seus paisatges amb festes galants i pastorals sovint recollien dinars sobre l'herba de personatges aristocràtics i aventures amoroses i cortesanes. Es van recuperar personatges mitològics, que es barregen en les escenes, dotant-les de sensualitat, alegria i frescor.
El retrat també fou popular entre els pintors rococós, on els personatges són representats amb molta elegància, basada en la artificialitat de la vida de palau i dels ambients cortesans.
En canvi la pintura barroca es caracteritza per:
.Temes religiosos.
·Existeix una tendència i una recerca del realisme que es conjuga amb el teatral i l'efectista.
·El color, la llum i el moviment, són els elements que defineixen la forma pictòrica. El color predomina sobre la línia. Fins i tot, els efectes de profunditat, perspectiva i volum s'aconsegueixen més amb els contrastos de llum i de tonalitats del color que amb les línies nítides i definides del dibuix. La llum es converteix en un element fonamental en la pintura barroca. La llum dibuixa o difumina els contorns, defineix també l'ambient, l'atmosfera del quadre, i matisa els colors. La utilització de la tècnica del clarobscur arriba a la perfecció gràcies a molts pintors del Barroc.
·Es pretén transmetre sensació de moviment. Les composicions es compliquen, s'adopten perspectives insòlites i els volums es distribueixen de manera asimètrica.
·Es produeix en aquesta època un domini absolut de la tècnica pictòrica, tant en la pintura a l'oli sobre llenç com en la pintura al fresc. Això permet assolir un gran realisme en la representació pictòrica. S'aconsegueix la imitació de la realitat teoritzada pels renaixentistes però sense la idealització i concepció pròpies del segle anterior.
·El domini de la tècnica, que aconsegueix representar amb gran fidelitat la realitat, fa que s'intenti en ocasions enganyar a l'espectador per mitjà de artificis.