Anàlisi d'una obra escultòrica

3.1 Definicions
L'escultura és l'obra artística que es realitza esculpint algun material (sigui el que sigui) amb qualsevol mètode. Els tres principals mètodes per esculpir són els següents:

-Talla (o cisellat): Es refereix al treball de materials durs amb martell i cisell (pedra) o maça i gúbia (fusta). Aquesta tècnica requereix molta habilitat tècnica.
-Modelat: Es fa amb materials tous i treballats a mà o amb estris com l'espàtula. No sempre es modela l'escultura directament, sinó que es fa un motlle i després es crea l'escultura (per exemple, la creació d'escultures en cobre).
-Plàstica: Fa referència només a aquella activitat escultòrica en que s'utilitzen materials que es poden modelar a mà (com argil·la, per exemple). Tot i això, plàstica pot fer referència a tota l'activitat escultòrica, o, fins i tot, a un grup d'arts que inclou: l'arquitectura, l'escultura, la pintura i les arts decoratives.

3.2 Tridimensionalitat
La característica més pròpia de l'escultura és la tridimensionalitat. Aquest es troba en totes les escultures, ja siguin estatuàries (ocupen un espai de tres dimensions) o relleus (encara que formi part d'un pla). Aquesta característica fa que una escultura pugui tenir múltiples punts de vista, i que prengui importància la imposició o no de un angle correcte per mirar l'obra per part de l'autor.

3.3 Materials
El material utilitzat té una gran importància. Aquest s'ofereix tant a la vista com al tacte, i això reforça el poder expressiu de l'escultura enfront de la pintura. Els materials utilitzats poden ser molt variats, des del cartró o trossos de ferralla fins a marbre, i cada vegada van sorgint nous elements. Igual que amb els materials, les maneres de treballar també poden ser molt variades.

3.4 Repòs i moviment
La sensació de moviment o repòs depèn principalment de l'escultura en sí, tot i que hi ha altres elements que poden intervenir-hi  com la combinació de línies i formes geomètriques.
La sensació de moviment es crea mitjançant:

-El ritme: Es tracta de plasmar un instant d'un moviment identificable i lineal (per exemple, en el llançament d'alguna cosa, podriem agafar el moment en que el llançador pren l'impuls).
-La tensió: S'agafa un moment de tensió (el moment del llançament, seguint amb l'exemple anterior).

3.4.1 Moviment real
Pot referir-se a:
-El de l'espectador al voltant de la figura.
-El moviment de la obra (per exemple amb un motor).

3.5 Llum i color
Llum
té un paper essencial. Normalment, és la llum natural amb la que ja conta l'escultor i que aquest distribueix mitjançant zones còncaves i convexes.

Color
El seu significat ha canviat al llarg de la història, per exemple, a l'Antic Egipte tenia una funció simbòlica, i al Barroc pretenia ser realista.

3.6 Dificultats en l'apreciació de l'escultura
L'escultura sempre ha tingut dificultats per establir la seva independènciam per a fixar l'esxpressió que li és pròpia.
L'escultura és sobretot una massa tridimensional i en la qual el sentit del tacte cobra una gran importància (a més de la vista) a l'hora d'interpretar-la.

Pauta per analitzar una obra escultòrica
1-Observació  i anàlisi de l'escultura:

Caracterització de l'obra: 
1)Forma. Pot ser:
       -Exempta (es pot girar completament al seu voltant)
       -Relleu (pot ser negatiu, on les figures estan enfonsades, o alt relleu, on sobresurten).
2)Material i tècnica. Pot ser:
       -Fang cuit i vidriat
       -Pedra (granit, basalt, marbre...) esculpida
       -Fusta (policromada o no) treballada mitjançant talla amb gúbia o encolar)
       -Metall (or, plata, coure, ferro) treballat amb fundició o soldatge
       -Altres materials (ivori, plàstic...)
3)Composició i incidència de la llum
       -Relació entre els volums de l'obra (pes, agilitat...) i creació d'espais.
       -Incidència de la llum (parts il·luminades i ombrejades, si es opaca o transparent...)
       -Equilibri i simetria
       -Proporció, cànon (Policlet, 7 vegades el cap, i Lisip, 7,5 vegades)
4)Estructura i moviment
       -Observació del dinamisme o quietud de l'obra, si hi predominen els angles tallants, vol reflectir moviment...
5)Textura
       -Acabament de l'obra (poliments, parts inacabades...)

Funcionalitat de l'obra
1)Decoració aplicada a un monument arquitectònic (relleus, timpans...)
2)suport d'un element constructiu (columnes, capitells...)
3)Decoració interior o exterior (estàtues)

Valoració del caràcter històric
 1)Identificació de l'estil de l'autor i les seves característiques
2)Relacions entre l'obra i el seu marc històric
     

Què és l'art?

1.L'art i la creació artística
L'art és abans que res una altra forma de comunicació, i, com les altres formes de comunicació, és inherent a l'ésser humà. A més, com el llenguatge parlat o escrit, varia depenent de qui i en quina època el crei.

Els objectius de l'artista al crear una obra d'art. Poden ser múltiples, i van des de tractar de recrear la realitat el més fidelment possible fins a expressar els sentiments d'una forma més abstracta.

És un error comú associar l'art amb la bellesa, però no té per que ser així; de vegades, l'artista necessita de formes lletges o grotesques per expressar-se.

2.Naturalesa de l'obra d'art

L'obra artística és el producte final on es reflecteixen una serie de característiques.

La personalitat i vida del autor, el context social o fins i tot l'obra dels seus contemporanis són els factors que influeixen en la creació de l'autor.

També cal tenir en compte l'evolució de la humanitat, ja que cada vegada les tècniques estan més refinades i els materials i possibilitats són diferents.

3.L'obra artística i l'estil
L'estil artístic és el conjunt de trets en comú d'un grup d'autors de la mateixa època en la seva creació. L'estil serveix per diferenciar les diferents etapes en l'evolució de l'art.

Tots els estils passen per les mateixes etapes. Aquestes són:
1-Arcaica: Comencen a aparèixer les característiques del nou estil, que en seran les
principals i el diferenciaran de l'estil anterior.
2-Clàssica: És l'època de maduresa de l'estil. Aquest ja s'ha consolidat i s'en
segueixen fidelment les normes (tot i llegueres diferències entre escoles o zones).
3-Manierista: L'artista no es limita a repetir les normes clàssiques, sinó que les transforma segons la seva visió.
4-Barroca: S'abusa del moviment i l'espectacularitat, en contrast amb la senzillesa de l'etapa anterior.
5-Recurrent: Es tornen a imitar les normes del passat, sovint de l'etapa clàssica.

Les raons per les que l'art evoluciona poden ser variades, des d'innovacions tècniques fins a canvis del context històric.

4.Funció de l'art

La funció de l'escultura i la pintura ha canviat al llarg de la història. Als inicis de l'art (època prehistòrica), la seva funció era màgica i religiosa. Més tard, van servir per mostrar el poder i la riquesa (grans temples, estàtues... etc.). La pintura i l'escultura es poden utilitzar també com a monuments commemoratius (com l'arc de Constantí, a Roma o l'Estàtua de la Llibertat)

L'arquitectura té una finalitat útil, encara que aquesta varia segons l'obra (la finalitat pot ser funerària, religiosa, civil, polític-administrativa, militar...). Tot i això, també s'han de tenir en compte les característiques estètiques, que permeten que l'història dels estils arquitectònics sigui tant rica.

5.Valoració de l'obra d'art
Al llarg de la Història, els criteris a l'hora de valorar una obra d'art han variat.

A finals del s. XIX, s'imposa la primera gran corrent historiogràfica, el Formalisme. En aquest estil es defensa l'art com a forma, en contrast amb tendències anteriors que defensaven l'art com a una experiència sentimental. És a dir, donaven més importància a l'estètica que a la interpretació de l'obra.

Entre els segles XIX i XX, és desenvolupen la Iconografia i la Iconologia.

La Iconografia s'ocupa d'interpretar l'origen i desenvolupament dels temes en l'obra.

La Iconologia n'estudia el significat mitjançant 3 passos.

1-Identificar el representat en l'obra.
2-Estudiar-ne el tema i els seus valors simbòlics i al·legòrics al llarg de la història.
3-Interpretar les idees i valors que l'autor volia transmetre.

Des del Materialisme Històric i el Marxisme, es vincula l'obra amb el context històric, així doncs, cal tenir coneixement de les circumstàncies en que va ser creada una obra per entendre-la.

Posteriorment sorgeix la Psicologia de l'Art, que es divideix en dues corrents. Una interpreta l'obra a partir de la psicologia de l'autor i l'altra a partir de la del receptor.

L'Estructuralisme aplica a la interpretació de l'obra el mateix procés que a qualsevol altre llenguatge, distingint entre un significant (l'obra) i un significat (el que aquesta transmet).

Cada corrent ha fet importants aportacions a l'anàlisi artístic, i actualment es complementen entre ells.

Aquesta taula no és una obra d'art perquè no ha estat creada amb una finalitat artística, sinó útil, i a més no es original, si no que n'hi ha moltes còpies.

Aquesta escultura, 

anomenada Splash, és art, ja que és única i té una funció decorativa i expressiva.