Galeria de l'art romànic i gòtic

Aquí la meva galeria sobre el romànic i el gòtic.

Banc d'imatges

El banc d'imatges sobre el gòtic i el romànic

Colecció romànic i gòtic

http://www.googleartproject.com/galleries/31360163/31343199/update/

El romànic català, presentació

Vídeo tutorial

He decidit que faré un vídeo sobre un programa d'animació en 2D anomenat "Pivot". En el tutorial explicaré com fer-lo servir a un nivell bàsic i explicaré com fer certes accions com caminar (que encara que no ho sembli és una de les accions més complicades) o donar profunditat a la imatge.

Aquest programa és gratis de baixar (en versió Beta, el trobareu a Softonic sota el nom de "Pivot Stickfigure animator"), ja que és programari lliure, creat per Peter Bone. Hi ha un munt de versions, però les més recomanables són la 3.1 i la 4.1.

Característiques de l'art romànic

CARACTERÍSTIQUES DE L’ART ROMÀNIC

-Va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X.
-El nou estil es va caracteritzar per ser principalment religiós.
-Formes simples i austeres.
-Sobrietat en la decoració.
-Preocupació per la simetria i per les proporcions.
-La tendència homogeneïtzant de l’estil és conseqüència dels contactes freqüents dels diversos pobles aprop de les croades i dels pelegrinatges.
-Una de les tendències localistes més destacades fou l’estil llombard, del nord d’Itàlia i que influir en l’estil romànic català. Els edificis més representatius són els de la Vall de Boí.

Preguntes:
1. On i quan apareix l'art romànic?
A l’Europa Occidental al segle X.

2. Quines característiques comunes va tenir l'art romànic?
Formes simples i austeres, sobrietat en la decoració i preocupació per la simetria i per les proporcions.

ARQUITECTURA
-Els edificis més característics d’aquesta època van ser els monestirs i esglésies.
-L’església romànica es caracteritza per:
    -Dues naus creuades en què la principal era més ampla i més llarga.
    -Petites capelles circulars situades a la capçalera.
    -Sostre en forma de volta de canó.
    -Murs massissos, baixos i amb finestres petites.
    -Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior.
-El monestir romànic estava format per:
    -L’església.                -El refectori.
    -El claustre.                -La sala capitular.
    -L’escriptori.                -L’hostatgeria.
Preguntes:
1. Quins trets caracteritzen l'arquitectura romànica?
Planta de creu llatina, petites capelles circulars situades a la capçalera, sostre en forma de volta de canó, murs massissos, baixos i amb finestres petites i contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior.

2. Quines dependències tenia un monestir romànic?
L’església, el claustre, el refectori, la sala capitular, l’escriptori i l’hostatgeria.

ESCULTURA
-Servia per a decorar els edificis religiosos.
-A l’interior d’esglésies i de monestirs les escultures eren de fusta.
-En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra.

-Característiques:
    -Funció doctrinal i decorativa.
    -Temàtica profana i religiosa.
    -Figures hierátiques, rígies i enexpresives.
    -Ausencia de perspectiva: no hi ha fondos.
    -Ús de perspectiva jeràrquica.
    -Ús de la policromia.

1. Quina era la funció de l’escultura romànica?
Tenia una funció doctrinal i decorativa.

2. Quin material era emprat per l’escultura?
Fusta i pedra.


3. Quina era la temàtica recurrent de l'escultura?
Profana i religiosa.




PINTURA.
-Característiques:
    -Influència de l’art bizantí.

-Ús de la tècnica del fresc.

-Poc domini de la perspectiva.

-Colors plans.

-Imatges rígides, hieràtiques.

-Absència de fons o de paisatges.

-Tenien una funció evangelitzadora molt important.
-S’emprava per narrar passatges de les sagrades escriptures.
-Temàtica religiosa.
-Estils:
    -Francorromànic: Influència de les miniatures.
    -Bizantí: Ausència de moviment i d’efectes espacials.


CONTESTA
1. Quines eren les característiques principals de la pintura romànica?
-Influència de l’art bizantí.
-Ús de la tècnica del fresc.
-Poc domini de la perspectiva.
-Colors plans.
-Imatges rígides, hieràtiques.
-Absència de fons o de paisatges.


2. Quina era la funció principal de la pintura?
Tenien una funció evangelitzadora.

3. Quina tècnica es feia servir a la pintura?
Pintura mural i pintura sobre fusta.

Personatges de còmics

Aquí els meus dibuixos de personatges de dibuixos

La Mediterrània a l'Edat MItjana

Europa i la Mediterrània en l’edat mitjana.

La fragmentació política de l’Imperi Romà
Any 395. L’Imperi Romà es divideix en dos, occident i orient.
Any 476. A causa de la invasió dels pobles germànics.
Imperi Bizantí, antic Imperi Romà d’Orient.
L’Europa Occidental dividida en petits regnes germànics.
Els dominis musulmans, territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’Islam.

CONTESTA
1. Quin any es produí la divisió de l'imperi romà?
Any 385 a.C.
2. Com quedà dividida la conca mediterrània?
Imperi Bizantí, antic Imperi Romà d’Orient. L’Europa Occidental dividida en petits regnes germànics i els dominis musulmans, territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’Islam.

L’Imperi Bizantí
L’Imperi Romà d’Orient va resistir les invasions dels regnes germànics, i va aguantar fins el segle XV.
L’emperador Justinià I el Gran conquerí la península Itàlica, una part del nord d’Àfrica i les principals illes de la Mediterrània occidental, i arribà a ocupar el sud de la Península Ibèrica.
La màxima esplendor se situa entre el 867 i el 1059, i al final del segle XI entrà en decadència; els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van pendre Bizanci el 1453.

CONTESTA
1. On estava situada Bizanci?
Es situava a l’actual Turquia i Constantinoble, capital, és l’actual Istambul.
2. En quina data va ser presa del turcs? Quin significat especial té aquesta data?
L’any 1453 va ser conquerida Bizanci, i es va enfonsar definitivament l’Imperi Bizantí, aquesta data marca també la fi de l’Edat Mitjana.

L’expansió de l’Islam
Els àrabs eren un poble situat a la península d’Aràbia. Els àrabs eren politeistes: cada triubu tenia els seus déus, i tenien la Meca com a centre religiós comú.
Amb eñ comerç, van entrar en contacte amb religions monoteistes com el Cristianisme o el Judaisme.
Al segle VII va sorgir l’Islam, religió monoteista predicada per Mahoma (570-632)

CONTESTA
1. A quin segle neix l'Islam?
Segle VII.
2. On s'originà l'Islam?
A la península d’Àrabia

La conquesta de la Península Ibèrica
La conquesta àrab del regne visigòtic va iniciar-se l’any 711. L’any 715 els musulmans havien conquerit la major part del territori. Les valls cantàbriques i algunes zones dels Pirineus van quedar fora del domini del califat.

Al-Àndalus no va ser definitivament un regne independent del califat de Damasc fins al segle X, quan el califa Abd Al-Rahman III es va declarar independent, tot i que la seccessió va començar al segle VIII quan Abd Al-Rahman I es va declarar políticament independent (però no militarment ni econòmica).
A partir d’aquí, el regne es va nar dividint en petits estats independents coneguts com a taifes, la consegüent debilitació va permetre que la Reconquesta, iniciada a les valls cantàbriques i pirenaiques que ja he esmentat, culminés l’any 1492 amb la caiguda de Granada, l’últim regne taifa.

CONTESTA
1. Quan es va iniciar la conquesta musulmana de la península Ibèrica?
L’any 711, des de l’estret de Gibraltar.
2. Digues les fases per les que va passar l'ocupació musulmana
-Anys 711 - 715, conquesta
-Any 715 - S.X, califat dependent d’Al-Àndalus
-S.X - S.XI califat independent
-S.X - 1492, regnes de taifes, debilitament i retrocés
3. En quina data va acabar la predominància musulmana a la Península Ibèrica? Quin significat especial té aquesta data?
Va acabar l’any 1212, amb la derrota andalusí a la batalla de Navas de Tolosa, davant una coal·lició dels regnes cristians peninsulars. A partir d’aquesta derrota, la supremacía militar musulmana es va acabar, i van haver de limitar-se a unaq actitud defensiva, que va acabar portant a la seva desaparició.

Els orígens de Catalunya
Catalunya va començar a “néixer” sota el domini visigòtic despres de la ciaguda da l’Imperi Roma d’Occident. Va ser envaïda pels musulmans, però van respectar les crèencies, llengüa i costums dels habitants.

CONTESTA
1. Quin poble es va establir a la Península Ibèrica amb la desaparició de l'imperi Romà?
Els visigots

Els comtats catalans independents
El rei franc Lluís el Pietós, va conquerir tota una franja de la Península Ibèrica al llarg dels Pirineus per fer de “coixí” entre el seu regne i l’incipient regne musulmà.

Aquesta zona, que arribava fins a Barcelona, es va conèixer com a Marca Hispànica. Estava dividida en comtats, els comtes dels quals eren designats inicialment pel rei franc. Amb el temps, van passar a ser hereditaris i finalment es van independitzar. Al final, tots els comtats de la zona van quedar unificats sota el domini de la família comtal de Barcelona, el que va donar orígen a Catalunya i la seva dinastía dominant (El Casal de Barcelona).

CONTESTA
1.Què era la Marca Hispànica? Com estava organitzada?
Era una zona de la Península Ibèrica sota domini franc, que servia per a separar els àrabs d’Europa. Estava organitzada en comtats i els comtes eren designats pels reis francs.
2.Com es va aconseguir la independència dels comtats catalans?
Guifré I el Pelós, de la casa de Catalunya, ca ser designat comte d’Urgell i la Cerdanya i més tard de Girona i Barcelona. Fundà la Casa de Barcelona. El morir Guifré va fer els comtats hereditaris i més tard Borrell II va deixar de pagar tributs al rei franc.
3.Quina casa comtal va prendre més importància a través d'aquest procès?
El Casal de Barcelona.

La societat feudal

La revolució feudal
El feudalisme és un sistema d’organització política i social.
El nom del feudalisme prové de feu que vol dir possessió territorial d’un senyor feudal. Els habitats que treballen aquestes terres són vassals d’un senyor, li deuen fidelitat i l’han de pagar rendes.
-Els reis de l’època no disposen de prou recrsos per a mantenir el control administratiu del territori ni tampoc d’exèrcit suficient per defensar-lo
-Per això, concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població.
-La noblesa aconsegueix que aquestes terres siguin hereditàries.
Al cap del temps, els senyors feudals actuen com si fossin reis locals.

CONTESTA
1. Què es el feudalisme?
El feudalisme és un sistema d’organització política i social, en que el rei designa a uns vassalls anomenats senyors feudals, i governen sobre un territori designat.

Organització de la societat feudal
La societat en el feudalisme es dividia en tres estaments: Oratores, Bellatores i Laboratores.
Els Oratores eren el clergat, els Bellatores els nobles i cavallers, i els Laboratores els estaments baixos (més d’un 90%).
Els Oratores i Bellatores eren privilegiats, no pagaven impostos i vivien de les rendes que pagaven els Laboratores, que eren els no-privilegiats.

CONTESTA
1.Fes un esquema de la societat feudal.
Rei
Oratores i Bellatores (privilegiats)

Laboratores (no-privilegiats)

La pau i la treva de Déu
El sistema feudal causava una gran quantitat de conflictes armats entre nobles. Aquestes guerres causaven una gran destrucció i un gran empobriment del territori. L’esglesia que vivia d’aquest territori intentava evitar aquests enfrontaments mitjançant la pau i la treva de Déu.
La pau de Déu dicta l’excomunió de qualsevol que:
-Assalti les esglésies o les cases edificades a l’entorn.
-Agredeixi o injuriï clergues, monjos o monges desarmats.
-Robi béns de l’Església.
-Destrueixi o cremi cases de clergues o pagesos desarmats.
-Assalti homes o dones, els despulli, els fereixi, els atropelli o els mati, etc.
La treva de Déu imposa la prohibició de cometre actes violents en determinats dies de la setmana i durant algunes festivitats religioses senyalades.



CONTESTA
1.En què va consistir la “treva de Déu?
Va consistir en evitar enfrontaments fent una mena de lleis.

La societat rural de l’Edat Mitjana

El domini feudal
El domini és la terra del senyor feudal i es divideix en dues parts:
Domini directe. Eren les terres de les quals obtenia un benefici directe.
Domini útil. Era territori que cultivaven arrendataris pagant un impost.

CONTESTA
1.Explica com era el domini feudal.
Podia ser de dues formes:
Domini directe. Eren les terres de les quals obtenia un benefici directe.
Domini útil. Era territori que cultivaven arrendataris pagant un impost.

El vassallatge
El vassallatge era un jurament pel qual un privilegiat jurava fidelitat a un privilegiat de nivell superior. A canvi de protecció, el vassall li ofereix respecte, fidelitat i ajut militar.
Les relacions del vassallatge conformen una societat piramidal.

CONTESTA
1.En què consistia la relació de vassallatge? Quins avantatges tenia pels privilegiats?
El vassallatge era un jurament pel qual un privilegiat jurava fidelitat a un privilegiat de nivell superior. I pels privilegiats tenia l’aventatge de que els permetia dominar els camperols.

La societat urbana medieval

La decadéncia dels nuclis urbans
Tota la població es pagesa i la poca que no ho és consisteix en autoritat polítiques i alguns artesans urbans. Això dona lloc a petites ciutats emmurallades amb carrers estrets i s’organitzaven al voltant del palau reial i de la catedral. Creaven productes de luxe i no hi havia intercanvi amb la societat rural.

L’eclosió de la societat urbana
Amb el temps, la població es va movent cap a nuclis urbans, ja que noves tecnologies supleixen la mà d’obra al camp. Aquestes tecnologies també provoquen un excedent i reactiven el comerc. Aquest comerç va permetre l’aparició d’una nova classe social amb molt de pes econòmic, la burgesia. Amb el temps també va guanyar poder polític.

Resum vídeos

Diferències entre art gòtic i romànic:

Amb l’evolució de l’art romànic al gòtic les preferè3ncies artístiques dels edificis van canviar, així que l’arquitectura va haver de canviar també per ser capaç de construir les catedrals tal i com es volien.

En el gòtic les catedrals havien de ser esbeltes i lluminoses. Això va signifficar una evolució des del romànic, on el pes de l’estructura es recolzava en el mur , que per tant havia de ser molt robust i amb poques obertures, fet que donava uns edificis amb mol poca llum.

L’estretament de les parets i l’agrandament de les finestres van portar canvis en els arcs (que van passar a acabar en punta per no soportar tant de pes), les voltes (que van passar de ser de canó a ser de creueria) i els pilars que es van fer més prims, ja que havien de soportar menys pes de la volta.



Volta de Canó

Volta de Creueria

En les catedrals gòtiques, el pes es portava fins al terra amb l'ús d'arbotants i contraforts. Entre contrafort i contrafort s'hi obrien finestres adornades amb vidrieres, normalment de colors, el que, combinat amb el rosetó de sobre la porta, donava una gran lluminositat a l'interior (en contrast amb el romànic).

Arbotants i contraforts

L'escultura gòtica era inicialment arquitectònicament dependent, és a dir, es trrobava als edificis (principalment catedrals) i s'utilitzava per complementar la decoració que ofrenien, per exemple, les vidrieres. També es feia servir per decorar les columnes, capitells, voltes etc.
En aquest període, la representació es fa més realista i guanya en expressivitat i emotivitat, evolucionant des del hieratisme del romànic.



Pòrtic de la catedral de Burgos








El meu vídeo-resum del primer trimestre.

Vídeo art romà

Aquí el meu vídeo resumint l'art romà.