dilluns, 25 de febrer del 2013

Cinquecento


Anàlisi d'una obra pictòrica

El judici final, de Miguel Àngel

Una imatge amb una bona qualitat de l’obra analitzada:

Documentació general
El judici final, del pintor italià Miquel Àngel, va ser pintat entre els anys 1537 i 1541. Es pot trobar a la Ciutat del Vaticà, a la paret de l’altar de la Capella Sixtina. El context històric en el que podríem enmarcar aquesta obra és el renaixement en el seu punt més àlgid. Aquest moviment, nascut a finals del segle passat a la península itàlica, preconitzava el retorn de la cultura a lagent (que durant l’Edat MItjana havia estat limitada a l’Església i alguns nobles) i predicava el predomini de la raó i el mètode científic en front de la fe i la superstició.

Com és evident, el gran poder que tenia l’Església en aquell moment es veia amenaçat, ja que es basava en gran mesura en l’obediència cega als seus dogmes i preceptes. Davant d’aquesta situació, es feia palesa la necessitat de contrarrestar aquestes idees, i així es va iniciar la Contrarreforma, que es va allargar fins a mitjans del segle següent. Així, l’església va radicalitzar-se i va extremar els seus esforços per impressionar els fidels (com per exemple decorar profusament els llocs de culte); obviament, això va generar corrents contraris a l’església de Roma, com és el protestantisme.

L’obra “El Judici final” podria estar motivada per aquesta Contrarreforma i també per la gran fastuositat de les èlits eclesiàstiques de l’època (un altre dels motius que va causar la dissidència dels protestants).

Anàlisi formal i interpretació
L’obra es divideix en quatre nivells diferents i molt ben separats per línies corbes.. En el centre, es veu a Jesús a punt d’emetre el veredicte del Judici Final, i a la seva dreta es veu a la Verge inclinant el cap en un gest resignat, ja que ara jo no pot influïr en la decisió del seu fill, només esperar la seva decisió. En el nivell de Jesús, la resta de les figures giren el cap vers ell, esperant conèixer el seu destí. Al voltant de Jesús podem veure que hi ha representat un gran nombre de figures del santoral catòlic, algunes de les quals podem identificar gràcies a certs símbols:
-A la dreta podem veure a Sant Pere, que sosté les claus del cel en les seves mans.


-Sota Sant Pere hi ha Sant Bartolomeu, que sosté una pell humana en la seva mà (a aquest martir li va ser arrancada la pell); en aquesta pell s’hi pot observar el retrat de Miquel Àngel, ja que deia que “no estava segur de merèixer anar al cel”.


-Sota Sant Bartolomeu a la dreta, amb un tros de roda dentada a la mà, podem identificar a Santa Catalina d’Alexandría, que va ser torturada amb una roda dentada i després decapitada; aquesta figura dona acció a l’obra, ja que amb la roda impedeix que les ànimes condemnades (els dos últims nivells a la dreta) pugin al cel.


-Darrere d’aquesta, veiem a Sant Blas sostenent a les seves mans els rasclets de cardar que van ser instruments del seu martiri.
-A la dreta de Santa Catalina hi veiem a Sant Sebastià, sostenent les sagetes del seu martiri.


-Sota Jesús, a la seva dreta, hi trobem a Sant Llorenç amb la graella en que va ser cremat a les mans.


-Sobre Sant Llorenç, d’esquenes a l’espectador, podem veure a Sant Andreu,
sostenint la creu en forma de X en que va ser crucificat.

-Finalment, a la línia central i a la dreta de tot (al costat de Sant Sebastià) veiem un
home amb una creu com la de Jesús que podria ser perfectament un dels dos lladres amb qui va ser crucificat Jesús, a un dels quals va prometre que aniría amb ell al paradís.

En el nivell superior (en les dues llunetes) hi veiem dos grups d’angels portant els símbols del martiri de Jesús; el grup de l’esquerra porta la creu, la corona d’espines i els claus mentre que el de la dreta porta el pal amb l’esponja de vinagre i la columna on va ser flagel·lat.

Sota el nivell central (el de Jesús i els sants) veiem un nivell que està dividit en tres grans grups. A l’esquerra veiem una escena que s’allarga fins al nivell inferior, on està representada la resurrecció de la carn dels que aniràn al paradís, aquí podem veure-hi una multitud d’àngels desenterrant els cossos morts i pujant-los al cel, i entregant-los a les ànimes

En el mateix nivell a la dreta de tot hi veiem justament el contrari. Aquí, àngels i dimonis porten cap a l’infern les ànimes condemnades, i impedeixen que pugin al cel. Al nivell inferior, podem veure a Caront (el barquer que portava a l’infern les ànimes condemnades pel riu Estigi segons la mitologia grega) expulsant als condemnats de la barca amb el rem. I a sota de tot a la dreta podem veure a Biaggio de Cesana representat com a Minos, rei de l’infern en la mitologia grega. Biaggio de Cesana era el mestre de cerimònies del Vaticà, i un gran opositor d’aquest fresc, que considerava vulgar i qui va conseguir que es cobrissin les parts íntimes dels personatges contractant a un altre pintor (per aquest fet Da Vinci va representar-lo així).

El suport d’aquesta pintura és la paret de l’altar de la Capella Sixtina, i està pintada al fresc. Cal destacar que les teles que cobreixen les parts dels personatges (un afegit posterior) estan pintades a l’oli, i per això no van poder ser retirades en l’època.

Com ja he dit, la pintura està organitzada en 4 nivells, i predominen les línies corbes, que donen la sensació d’una escena atapeïda i caòtica.

Miquel àngel juga molt amb la il·luminació en aquesta obra( crean moltes llums i ombres), i els colors realçen l’efecte ja que són molt vius i contrastats, (una caraterística poc típica del Renaixement, que tendía més cap a la suavitat visual i l’harmonia). El cànon amb que estàn representades les figures es el cànon Hercul·li, més gran i muscul·lat que els cànons de l’epoca, heretats de l’epoca clàssica.

Aquesta obra expressa molt de moviment, en gran part gràcies a les línies corbes, els colors contrastats i la llum, a més de la situació plasmada; això fa que es distingeixi d’altres obres del renaixement, encara que hi tingui factors en comú com l’us de la mitologia grecollatina.

Conclusió
En conclusió, El Judici Final és un perfecte exponent de la pintura renaixentista tot i les importants diferències que presenta amb altres obres del període.

A més, la combinació del tema religiós amb les referències mitològiques plasma perfectament la realitat de l’època, una època amb una voluntat de progrés i retorn a la cultura d’abans dels segles d’obscurantisme de l’Edat MItjana, quan el coneixement era un privilegi només a l’abast d’uns pocs, però encara molt dominada pel poder de l’església i profundament religiosa.

Per aquestes raons, hem escollit aquesta pintura com a estudiants d’art i història.






diumenge, 24 de febrer del 2013

dimecres, 6 de febrer del 2013

3 tires còmiques, personatges




3 tires còmiques, guions

Tira 1
Vinyeta1
En un Starbucks, en Zacarias i en Mark estan conversant.
Z: (...) Doncs jo no suportu a la gent que es com tots els altres.
M: Home...
Vinyeta 2
Z: Sí, sí! S'enriuen de mi perque soc diferent, però jo m'enric d'ells per ser tots iguals, com deia el meu super-ídol Kurt Cobain
Vinyeta 3:
M: (Pensa) És ja el vintè que sento dir aquesta frase, tant de diferent ja no queda ningú comú. (Es veu un pla general del cafè amb tot de "clons" d'en Zaca).

Tira 2
Vinyeta 1
En Zacarias i el seu gos estan al mig del desert. Estan a punt de morir-se de gana i només tenen una poma, es veu en Zacarias estirat al terra allargant la ma cap a la poma.
Vinyetes 2 i 3
El gos salta cap a la poma i li fa una mossegada, deixant-la com el signe d'Apple.
Vinyeta 4
Z: Oh no! Ara no puc menjarme-la! No puc faltar així al respecte a Steve Jobs!
Vinyeta 5
Es veu un titol que posa: 4 dies despres, i de fons l'esquelet d'en Zacarias.




Tira 3
Vinyeta 1
En Mark i en Zacarias són a casa d’un d’ells, parlant.
M: No sé perquè esteu empenyats en ser diferents, diferent s’és en realitat, no tens perquè anar-ho mostran a cada cosa que feu.

Vinyeta 2
Z: Aleshores la teva actitud contra nosaltres no és més que una altra manera més de reafirmar que ets diferent, ens desprecies perquè creus que en realitat el diferent ets tu. En el fons som iguals.
Vinyeta 3
M: Jo mai seré hipster! Aneu a la merda!
Z: Sempre igual els “normals” aquests.. a la merda tots!

dimarts, 5 de febrer del 2013

El bitllet de 50

Un vídeo sobre un bitllet de 50€. Està fet per l'Ahlam, l'Anna, l'Ivàn, en Matthew, la Paula i  un servidor.


Fotoreportatge

Aquí el meu fotoreportatge


Videotutorial: qüestionari

-Com titularé el meu videotutorial?
Pivot Stickfigure Animator: Tutorial
-Em cal posar un subtítol? En cas afirmatiu, quin? 
No, no cal
-Què ensenyaré a fer?
Esneyaré a fer servir un programa d'animació 2D per ordinador anomenat Pivot
-Tenint en compte que en el videotutorial cal que hi hagi, com a mínim, dues parts ben diferenciades, la demostració i l'explicació, quin contingut hi haurà a cada part?
Primera feré l'explicació, on ensenyaré com funciona bàsicament el Pivot i les seves utilitats bàsiques, També ensenyaré pas a pas com fer algunes accions bàsiques com caminar, saltar i correr.
Després, en la demostració enseñaré un vídeo ja acabat i editat amb música i tot.
-Quan ho enregistraré?
En una setmana aproximadamaent, una vegada hagi descarregat el programa i recuperat una mica la pràctica en fer-lo servir.
-És a l'exterior? Hi haurà molt soroll?
No, ja que és un programa d'ordinador.
-Què faré per aconseguir la màxima qualitat d'imatge i de so possible?
Em descarregaré un programa per a enregistrar la pantalla de l'ordinador. 
-Quina càmera utilitzaré?
Cap, ja que és un programa del mateix ordinador.
-Em cal l'ajuda d'algú? De qui?
No, potser he de buscar algun tutorial per aprendre jo mateix a fer algunes de les coses. 
-Hi posaré música? Quina? D'on la treuré?
No n'estic segur, potser faig servir la cançó del Jetpack Joyride (la versió dubstep). 
-Què posaré als crèdits?
Els agraïments als creadors del programa, al programa que faré servir per enregistrar, el de edició de vídeo i l'adreça del meu bloc. 
-És bona idea incloure la URL del meu bloc als crèdits del videotutorial?
Sí, ja que si algú veu el video i li agrada podrà accedir al meu bloc.