Vocabulari bàsic de l'arquitectura.
En l'anàlisi d'una obra arquitectònica, hem de saber observar els materials amb que està feta, el tractament del mur i el sistema constructiu.
Els materials
Els més habituals en la construcció d'edificis històrics són la pedra i el maó, ja que duren molt de temps (sobretot la pedra). A partir de la Revolució Industrial, també s'ha utilitzat el ferro, l'acer, el vidre i el formigó.
Quan les pedres són tallades en forma de paral·lelepípede s'anomenen carreus, si només tenen dos costats regulars, carreuons, i si són irregulars del tot, blocs.
El maó, tot i ser utilitzat en la construcció, no s'ha considerat mai un material noble.
En algunes èpoques, no s'han volgut deixar els materials constructius a la vista, i s'han recobert amb materials decoratius, com guixos, estucs, placats de pedra...
Tots aquests materials permeten amagar el mur a la vista i crear efectes decoratius, així que parlem d'una arquitectura no sincera.
Tractament del mur
Un dels elements que cal identificar primer és el tractament del mur, o sigui, la forma en que s'han posat els carreus, carreuons i blocs.
Així, un mur fet de blocs disposats irregularment es coneix com a ciclopi i un fet de carreuons o carreus s'anomena paredat de filada.
Els sistemes constructius
A la història de l'arquitectura hi ha tres grans sistemes constructius.
El primer sistema va ser l'
arquitravat, que consisteix en el predomini absolut de la línia recta. Estava compost de múltiples bigues i pilars aixi que els espais interiors eren petits i fragmentats.
El sistema
voltat crea espais amplis mitjançant les cúpules i arcs.
A partir de la Revolució Industrial, els
nous materials han permès construir amb altres sistemes, ja que materials com el ferró o el formigó, fan que les parets no siguin suports totals.
L'estudi d'un edifici històric, procediment:
Tot i que molta informació la podem deduir directament observant l'edifici, també serà necessari en ocasions informant-nos a través de llibres d'història, enciclopèdies, guíes turístiques o internet.
Els passos del comentari d'un edifici
Primer pas: documentació general
Busquem l'arquitecte, la situació i la cronologia. També deduïm a partir de l'edifici els materials, el tractament del mur i el sistema constructiu
Segon pas: anàlisi formal
Per analitzar la forma d'un edifici ens hem de fixar en dues coses:
-Elements de suport: Hem de identificar en quina mesura el mur sosté el pes, descriure les columnes i les seves parts (base, fust i capitell) i observar l'existència d'estreps i contraforts.
-Elements suportats: Cal descriure el sostre per l'interior (inclinació, volta...) i l'exterior (terrassa, a dos aigües...). En el cas que el sistema sigui voltat, hem de distingir el tipus d'arc i de volta i els suports de les cúpules.
-Espai exterior: Hem d'observar l'edifici des de l'exterior i fixar-nos en les dimensions, si hi domina la verticalitat o horitzontalitat i les línies rectes o corbes. Cal observar també la relació de l'edifici amb el seu entorn.
-Espai interior: Pot començar per l'observació general de la planta de l'edifici (forma, parts...). Després, cal buscar si té un punt ordenador (en funció del qual s'organitza l'edifici. Finalment, cal identificar-ne la il·luminació i els elements característics que el diferencien dels altres edificis de la seva època.
Tercer pas: interpretació
Consta de tres punts clau: el contingut o significat de l'edifici, la funció i les raons que ens expliquen el conjunt. Primer, cal identificar si era un edifici públic, privat, religiós...; a continuació, hem d'investigar els símbols que hi ha dintre i fora de l'edifici.
La funció d'un edifici es desprèn de la intenció amb que es va construir (religiosa, social...).
Finalment, cal relacionar les característiques de l'edifici amb la societat del moment, l'economia...
`
.jpg)
