La Mediterrània a l'Edat MItjana

Europa i la Mediterrània en l’edat mitjana.

La fragmentació política de l’Imperi Romà
Any 395. L’Imperi Romà es divideix en dos, occident i orient.
Any 476. A causa de la invasió dels pobles germànics.
Imperi Bizantí, antic Imperi Romà d’Orient.
L’Europa Occidental dividida en petits regnes germànics.
Els dominis musulmans, territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’Islam.

CONTESTA
1. Quin any es produí la divisió de l'imperi romà?
Any 385 a.C.
2. Com quedà dividida la conca mediterrània?
Imperi Bizantí, antic Imperi Romà d’Orient. L’Europa Occidental dividida en petits regnes germànics i els dominis musulmans, territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’Islam.

L’Imperi Bizantí
L’Imperi Romà d’Orient va resistir les invasions dels regnes germànics, i va aguantar fins el segle XV.
L’emperador Justinià I el Gran conquerí la península Itàlica, una part del nord d’Àfrica i les principals illes de la Mediterrània occidental, i arribà a ocupar el sud de la Península Ibèrica.
La màxima esplendor se situa entre el 867 i el 1059, i al final del segle XI entrà en decadència; els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van pendre Bizanci el 1453.

CONTESTA
1. On estava situada Bizanci?
Es situava a l’actual Turquia i Constantinoble, capital, és l’actual Istambul.
2. En quina data va ser presa del turcs? Quin significat especial té aquesta data?
L’any 1453 va ser conquerida Bizanci, i es va enfonsar definitivament l’Imperi Bizantí, aquesta data marca també la fi de l’Edat Mitjana.

L’expansió de l’Islam
Els àrabs eren un poble situat a la península d’Aràbia. Els àrabs eren politeistes: cada triubu tenia els seus déus, i tenien la Meca com a centre religiós comú.
Amb eñ comerç, van entrar en contacte amb religions monoteistes com el Cristianisme o el Judaisme.
Al segle VII va sorgir l’Islam, religió monoteista predicada per Mahoma (570-632)

CONTESTA
1. A quin segle neix l'Islam?
Segle VII.
2. On s'originà l'Islam?
A la península d’Àrabia

La conquesta de la Península Ibèrica
La conquesta àrab del regne visigòtic va iniciar-se l’any 711. L’any 715 els musulmans havien conquerit la major part del territori. Les valls cantàbriques i algunes zones dels Pirineus van quedar fora del domini del califat.

Al-Àndalus no va ser definitivament un regne independent del califat de Damasc fins al segle X, quan el califa Abd Al-Rahman III es va declarar independent, tot i que la seccessió va començar al segle VIII quan Abd Al-Rahman I es va declarar políticament independent (però no militarment ni econòmica).
A partir d’aquí, el regne es va nar dividint en petits estats independents coneguts com a taifes, la consegüent debilitació va permetre que la Reconquesta, iniciada a les valls cantàbriques i pirenaiques que ja he esmentat, culminés l’any 1492 amb la caiguda de Granada, l’últim regne taifa.

CONTESTA
1. Quan es va iniciar la conquesta musulmana de la península Ibèrica?
L’any 711, des de l’estret de Gibraltar.
2. Digues les fases per les que va passar l'ocupació musulmana
-Anys 711 - 715, conquesta
-Any 715 - S.X, califat dependent d’Al-Àndalus
-S.X - S.XI califat independent
-S.X - 1492, regnes de taifes, debilitament i retrocés
3. En quina data va acabar la predominància musulmana a la Península Ibèrica? Quin significat especial té aquesta data?
Va acabar l’any 1212, amb la derrota andalusí a la batalla de Navas de Tolosa, davant una coal·lició dels regnes cristians peninsulars. A partir d’aquesta derrota, la supremacía militar musulmana es va acabar, i van haver de limitar-se a unaq actitud defensiva, que va acabar portant a la seva desaparició.

Els orígens de Catalunya
Catalunya va començar a “néixer” sota el domini visigòtic despres de la ciaguda da l’Imperi Roma d’Occident. Va ser envaïda pels musulmans, però van respectar les crèencies, llengüa i costums dels habitants.

CONTESTA
1. Quin poble es va establir a la Península Ibèrica amb la desaparició de l'imperi Romà?
Els visigots

Els comtats catalans independents
El rei franc Lluís el Pietós, va conquerir tota una franja de la Península Ibèrica al llarg dels Pirineus per fer de “coixí” entre el seu regne i l’incipient regne musulmà.

Aquesta zona, que arribava fins a Barcelona, es va conèixer com a Marca Hispànica. Estava dividida en comtats, els comtes dels quals eren designats inicialment pel rei franc. Amb el temps, van passar a ser hereditaris i finalment es van independitzar. Al final, tots els comtats de la zona van quedar unificats sota el domini de la família comtal de Barcelona, el que va donar orígen a Catalunya i la seva dinastía dominant (El Casal de Barcelona).

CONTESTA
1.Què era la Marca Hispànica? Com estava organitzada?
Era una zona de la Península Ibèrica sota domini franc, que servia per a separar els àrabs d’Europa. Estava organitzada en comtats i els comtes eren designats pels reis francs.
2.Com es va aconseguir la independència dels comtats catalans?
Guifré I el Pelós, de la casa de Catalunya, ca ser designat comte d’Urgell i la Cerdanya i més tard de Girona i Barcelona. Fundà la Casa de Barcelona. El morir Guifré va fer els comtats hereditaris i més tard Borrell II va deixar de pagar tributs al rei franc.
3.Quina casa comtal va prendre més importància a través d'aquest procès?
El Casal de Barcelona.

La societat feudal

La revolució feudal
El feudalisme és un sistema d’organització política i social.
El nom del feudalisme prové de feu que vol dir possessió territorial d’un senyor feudal. Els habitats que treballen aquestes terres són vassals d’un senyor, li deuen fidelitat i l’han de pagar rendes.
-Els reis de l’època no disposen de prou recrsos per a mantenir el control administratiu del territori ni tampoc d’exèrcit suficient per defensar-lo
-Per això, concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població.
-La noblesa aconsegueix que aquestes terres siguin hereditàries.
Al cap del temps, els senyors feudals actuen com si fossin reis locals.

CONTESTA
1. Què es el feudalisme?
El feudalisme és un sistema d’organització política i social, en que el rei designa a uns vassalls anomenats senyors feudals, i governen sobre un territori designat.

Organització de la societat feudal
La societat en el feudalisme es dividia en tres estaments: Oratores, Bellatores i Laboratores.
Els Oratores eren el clergat, els Bellatores els nobles i cavallers, i els Laboratores els estaments baixos (més d’un 90%).
Els Oratores i Bellatores eren privilegiats, no pagaven impostos i vivien de les rendes que pagaven els Laboratores, que eren els no-privilegiats.

CONTESTA
1.Fes un esquema de la societat feudal.
Rei
Oratores i Bellatores (privilegiats)

Laboratores (no-privilegiats)

La pau i la treva de Déu
El sistema feudal causava una gran quantitat de conflictes armats entre nobles. Aquestes guerres causaven una gran destrucció i un gran empobriment del territori. L’esglesia que vivia d’aquest territori intentava evitar aquests enfrontaments mitjançant la pau i la treva de Déu.
La pau de Déu dicta l’excomunió de qualsevol que:
-Assalti les esglésies o les cases edificades a l’entorn.
-Agredeixi o injuriï clergues, monjos o monges desarmats.
-Robi béns de l’Església.
-Destrueixi o cremi cases de clergues o pagesos desarmats.
-Assalti homes o dones, els despulli, els fereixi, els atropelli o els mati, etc.
La treva de Déu imposa la prohibició de cometre actes violents en determinats dies de la setmana i durant algunes festivitats religioses senyalades.



CONTESTA
1.En què va consistir la “treva de Déu?
Va consistir en evitar enfrontaments fent una mena de lleis.

La societat rural de l’Edat Mitjana

El domini feudal
El domini és la terra del senyor feudal i es divideix en dues parts:
Domini directe. Eren les terres de les quals obtenia un benefici directe.
Domini útil. Era territori que cultivaven arrendataris pagant un impost.

CONTESTA
1.Explica com era el domini feudal.
Podia ser de dues formes:
Domini directe. Eren les terres de les quals obtenia un benefici directe.
Domini útil. Era territori que cultivaven arrendataris pagant un impost.

El vassallatge
El vassallatge era un jurament pel qual un privilegiat jurava fidelitat a un privilegiat de nivell superior. A canvi de protecció, el vassall li ofereix respecte, fidelitat i ajut militar.
Les relacions del vassallatge conformen una societat piramidal.

CONTESTA
1.En què consistia la relació de vassallatge? Quins avantatges tenia pels privilegiats?
El vassallatge era un jurament pel qual un privilegiat jurava fidelitat a un privilegiat de nivell superior. I pels privilegiats tenia l’aventatge de que els permetia dominar els camperols.

La societat urbana medieval

La decadéncia dels nuclis urbans
Tota la població es pagesa i la poca que no ho és consisteix en autoritat polítiques i alguns artesans urbans. Això dona lloc a petites ciutats emmurallades amb carrers estrets i s’organitzaven al voltant del palau reial i de la catedral. Creaven productes de luxe i no hi havia intercanvi amb la societat rural.

L’eclosió de la societat urbana
Amb el temps, la població es va movent cap a nuclis urbans, ja que noves tecnologies supleixen la mà d’obra al camp. Aquestes tecnologies també provoquen un excedent i reactiven el comerc. Aquest comerç va permetre l’aparició d’una nova classe social amb molt de pes econòmic, la burgesia. Amb el temps també va guanyar poder polític.